Dissabte, Juliol 21, 2007
La fortuna del Alvaro
Bloc,
Llegint m’agafa’t moltes ganes de posar-me a “asubio” al despatx del Juan Campos sentint remors de mar, de pluja i de vent...
M’ha xocat que quasi tota la novel•la quan parla del Juan i del Antonio sempre digui el cognom. La trama gira cap un final insòlit que ni molt menys imagines al principi.
"Con viento forastero, ponte a asubio y rescolda el brasero"
Júlia, a veure que et sembla, a mi m’agrada’t molt, també he trobat una mica diferent l’estil.
Fins aviat,
=;)
Joan, l’Alvaro es un gran escriptor amb premi o sense, crec que si llegeixes coses d’ell no et defraudarà.
Gràcies per la teva visita
=;)
No se si ho explico massa be, de totes maneres i com deia “aquell” jo ja m’entenc i si mes no veig que tu també.
Una abraçada,
=;)
Doncs m'has animat, perquè me'l van regalar i a mi és un autor que no m'acaba de fer el pes, encara que admeto que escriu molt bé. El tenia 'aparcat', així que el recuperaré. Bon dia, Jaka.
Vaig deixar de llegir els premis planeta perquè vaig pensar que m'estaven prenent el pèl. A veure aquest, però, la veritat, hauré de fer un esforç.
lectures
Expliqueu tant be les coses que m'ho llegiria tot (el noi del pijama de ratlles, aquest de l'A. Pombo, al qual, per cert he vist "tronar" davant certes coses, etc.)
Petons i cuideu-vos
