Dijous, Març 01, 2007
L'església del mar
Bona nit Bloc,
Seguiré llegint...
Gràcies per la teva visita Violette !!!
A mi “L’ombra del vent” també em va agradar molt, de la Baulenas em vaig llegir un altre que ara no recordo el títol però em va enganxar, aquest de “La felicitat” me’l apunto.
I tants llibres, falten anys !!! =;(
Bona nit, Jaka! Doncs jo tampoc he pogut amb "L'església del mar"... Tancat! i sense remordiments. Ni per l'estiu. L'ombra del vent, en canvi, és una altra cosa. Com "La felicitat" de Baulenas. Hi ha autors contemporanis que escriuen bé, a més d'enganxar el lector.
I n'hi ha molts per llegir encara.
Salutacions!
Manel, això de la catifa vermella m’ha entusiasma't, faré la proposta al meu Club de Lectors.
Abraçades gran Senyor de les paraules i els acudits!!!
=;)
Bona nit Arare!!!
Que vol dir que tu no hi entens? Crec que pels teus post al teu mar, ets una bona lectora, això que agradi a molta gent no vol dir res... a mi també o m’arriba o no m’arriba.
Petonets,
=;)
Hola Cristina !!!
Com sempre els teus comentaris son excel•lents i estic bastant d’acord amb tu, el que passa es que no el vaig trobar massa entretingut sinó mes aviat feixuc... ja ho vaig dir : cursi en la forma d’explicar la història, frases molt repetides ( se li va fer un nus a la gola) i “cansino” .
Gràcies pel teu comentari.
=;)
Hola Xivi,
Estic molt d’acord amb tu, a mi el que no m’agrada’t gens es la forma narrativa, amb això no vull dir que el llibre no tingui cap valor, que si que el te ja només per el fet d’estar ben documentat.
Veig que es amiga de la Yur !!!
Moltes gràcies per la teva visita !!!
=;)
El llibre, per descomptat. Mira, el geni, que no sap lligar una frase sense malentesos. A Llavaneres no tenim aquest poblema amb la biblioteca. Et posen una catifa vermella s'hi vas i mentre llegeixes la bibliotecaria et fa un massatge. A l'esquena. De moment, que tot arribarà
buf buf buf... arribo a misses dites! A mi no em va pas entusiasmar, "L'església del mar". però jo tampoc no hi entenc, de literatura. A mi o m'arriben o no m'arriben. I reconec que em vaig llegir aquesta obra pensant "Arare, t'ha d'agradar, quan agrada a tanta gent, a tu també t'ha d'agradar". I vaig fer un esforç. No puc pas dir que em desagradés, però tampoc no em va satisfer prou."L'ombra del vent" m'havia encantat!
Petonets
Crec que l'obra es llegeix força bé. L'envolcall històric està ben trobat i per a mí és l'encert de la novel·la. Situar-la a la Barcelona del S. XIV i anar esmentant les lleis i costums de l'època dins de cada estament social la distingeix força d'altres novel.les històriques. La construcció de Santa Maria del Mar l'assimila més a l'obra que vares esmentar: els Pilars de la terra
Sobre la vida del protagonista és on més llicències s'ha pres l'autor ja que el fa ascendir socialment d'una manera increïble. "Folletinesc"? Sens dubte. Però també distret i amb un tema "nou" a casa nostra. Vaja, o almenys a mí m'ho sembla
Pilars de la Terra?
Ostres, que més voldria L'església del mar que assemblar-se als pilars de la terra... L'església és una història linial, molt ben documentada i que dóna llum sobre un dels més bells monuments catalans, però prou. Els pilars és una xarxa i no una línia i també està molt ben documentada, però crec que té molt més valor literari... amb diferència!
Un petó!
Manel, si un dia el vols llegir sempre pots anar a la Biblioteca, ara segons una noticia que vaig sentir a la radio diu que a Barcelona hi ha una llista d’espera d’un any... renoi com les Sanitat !!!
Que es el que no t’agradaria ? El llibre o coincidir amb mi?
Bona nit geni de les paraules !!!
=;D
Ai, els best-sellers Jaume... clar que ni ha que son bons, o que al menys a mi m'han agrada’t .
=;D
Gràcies per estalviar-me una lectura i un grapat d'euros. Crec que coincidiria amb tu i no m'agradaria.
Trapezista bona nit, ara no recordo exactament aquestes circumstancies que em dius, de vegades quan una història t’apassiona no i saps veure els defectes, i la veritat es que jo no soc cap experta... soc simplement una lectora.
Gràcies per la visita i bon equilibri !!!
=;D
Si Júlia deu ser l’edat perquè ja ho diuen : “el diablo es mas sabio por la edat que no por diablo” , alguna avantatge hem de tenir les “grandetes” oi? =;)
Hola Lídia !!!
Seguim en contacte... et vigilo !!! =;)
Artur hola amic !!!
Em sembla que ho has encertat del tot amb el teu comentari !!! A mi s’hem fa pesat i mira que jo tinc molta paciència alhora de llegir.... el trobo massa heroic, sublim, fulletonesc... i... cursi !!! =;)
Pere, no em facis riure amb això que no hi entens en literatura... Que es el acudit del dia aquesta afirmació ?
La veritat es que amb els “sugus” no mi vaig fitxar i es que quan una història t’apassiona no veus les errades, es com allò de quan un està enamorat.
Gràcies pel teu comentari “marginal”. =;)
I també que els protagonistes, del bàndol perdedor de la Guerra Civil, mengen en restaurants i es desplacen per Barcelona amb taxi. La veritat, això no quadra amb el que m'han explicat les meves tietes sobre la postguerra.
Opino com tu. Tampoc 'L'ombra del vent' em va convèncer, però. Les novel·les històriques sempre rellisquen per algun costat, acostumen a estar documentades en determinats aspectes però no en tots. Darrerament he tingut moltes decepcions amb llibres i pelis, deu ser l'edat.
Lídia
Hola Jaka,
gracies per la teva visita al meu blog. Menorca, quan es coneix,queda sempre un trosset dins el cor. Jo l'altre dia vaig estar tafanejant pel teu blog i em va interessar força, t'agrada la literatura, el disseny, ve coses amb les que coincidim, i les vaques, si mai en trobo alguna segur que te la guardo. Fins aviat. A, jo no em perdo un capítol de Ventdelpla.
Adéu.
A la recerca del protagonista perfecte
Hola Rosa,
Jo l'he llegit i a mi se'm va fer enfarragosa perquè el protagonista esdevé "l'home perfecte", l'homa moralmeent perfecte, laboralment perfece, acuradament perfecte...
Això cansa perqu`s si per una banda existeix una solidesa documental (això diuen), per l'altra l'argumentari de l'obra és pre-novel.lar. Si amb el Quijote comença la novel.la moderna, aquesta història és una mica "Tirant lo Blanc": és una "història de cavalleries" tracada en un futur molt proper
Comentari marginal.
A mi "L'ombra del vent" també em va agradar molt molt; és clar que jo no n'entenc gaire, de literatura.
Un possible detall de manca de documenació del llibre? En aquella època encara no existien els "Sugus". I què? Com si els personatges es volen menjar una hamburguesa de...-no citaré cadenes comercials que tampoc existien-. Quan en Ruiz Zafón escrigui un llibre d'història i digui barbaritats ja li demanarem comptes.
Hola Joan !!! Veig que de moment t’has “cansat” una mica del llibre i no m'estranya, em sembla que jo no el podré acabar.
Gràcies per la teva visita, =;)
Bona nit trapezista !!! Diuen que està ben documentada en l’aspecte de les lleis i costums de la època... ara, “L’ombra del vent” es una novel•la molt diferent no se a que et refereixes quant dius: Menys mal, i deu ni do !!! Quins errors i trobes?, a mi em va agradar molt, molt.
Bon diumenge i gràcies per la teva visita, =;)
porto 100 pàgines de l?Església del Mar i l'he deixat aparcat per a l'estiu. No és que no m'agrad, però primer que em recorda el meu estimadíssim Els pIlars de la Terra, i segon, prefereixo llegir les meves coses habituals. Ja passa suposo...
Dius que està ben documentada. Menys mal, perquè L'ombra del vent... Déu n'hi do! Gràcies pels teus comentaris!
Moltes gràcies per la teva visita Lidia !!! He estat visitant el teu bloc que m’agrada’t molt, ara tornaré a passar.
Espero que fins aviat,
=;)
Ramon des de que ets feliç no tens temps de res !!!
=;D
Bona nit Pere, es que Santa Maria del Mar es preciosa es una de les esglésies mes boniques que he vist mai. Per cert com va anar el Rèquiem?
=;)
Hola Jaka, he estat passejant pel teu blog, m'agraden les teves obserevacions, m'ho he passat bé, t'agrada la literatura i la música com a mi, tornaré mes vegades. AH, i si mai trobo una kalina te la envio. Fins aviat.
Aquest no l'he llegit, Jaka, però Els Pilars de la Terra sí que em va agradar
(és que ara llegeixo poc. No tinc temps!)
:*)
Per mi, l'aspecte més interessant del llibre de Falcones és que m'ha estimulat a visitar diverses vegades Santa Maria del Mar, de la resta gairebé no me'n recordo, la qual cosa en el meu cas no té cap mèrit.
De totes maneres, cosidero que l'obra és una bona novel·la de fulletó, com les que fan ara per la tele i de les quals només em veig obligat a mirar Ventdelplà.
