Dimecres, Octubre 18, 2006
La vie en rose
Jo tampoc... buenu si algun dia em vesteixo querubin !!!
;)
el blau cel el tolero... però la veritat és que mai m'atreviria a comprar re d'este color!!!
:DD
Ah !!! sinó mes es el color rosa... es que jo havia entès que eren tots els colors.
I el blau cel ? També deu nido oi? Encara que diuen allò de : “si res li escau posa-li blau!!!
:)
és que odio el rosa... ell no m'ha fet re, pobret, és que no el puc ni vore... ¿se podria dir que sóc un "rosòfob"?
:D
Ei Jaume, si ja l’he fet servir i trobo que va molt be, la cançó la vaig trobar per allí dins.
Doncs que et passa amb els colors? :(
veig que ja has fet servir el goear! hi has pujat tu la cçó o ja hi era?
la vie en rose... la cançó m'encanta, el color el faria desaparèixer de totes les gammes cromàtiques de l'univers...
:DD
Violinista, moltes gràcies per la teva visita, celebro que t’ho hagis passat be, el únic que pretén aquest bloc es això, per els grans temes i reflexions ja hi han els experts.
Una abraçada, :)
Enhorabona Jaka!
Després d'un temps sense passar-me he vist amb satisfaccio que el teu bloc va a més. En diversitat de continguts, en l'interès dels comentaris i en imatges. M'ho he passat d'allò més bé visitant-lo.
Una abraçada.
Estimat Catarrà, desterra d’una vegada el negre (encara que es elegant) i fes com l’Arare posat les ulleres de la “abeja Maya” que son de colorets... reconec però que de vegades costa. :(
Arare, nena tu vales mucho !!! Tot això dels colors ens ho fem nosaltres mateix, tot està dins del nostre coco.;)
Joan-Andreu, jo he triat el rosa, vull ser optimista, de fet ja ho soc, cada dia començo rectificant els errors del dia abans, voluntat tota la que faci falta.
:)
Home Pere, no se que diria la Piaf, i tampoc cal veureu tot rosa hi ha colors entremig que donen molt de joc.
;)
Reconec que fa molt de temps jo envolto de negre la meva vida, però el meu objectiu seria veure-ho tot ben verd (verd del camp, de les pastures de la Katerina,... no pas d'un altre verd, quan sigui iaio ja ho miraré tot amb aquest altre verd ;-)
Pere! però què dius, home?
Com diu en joan-andreu torres, cadascú posa el color a la vida segons li va... no?
JO tinc unes ulleres multicolors (com l'abeja Maya) i depèn del dia me'n poso unes o unes altres. Ara ja fa dies que no em poso les "gris-xungo", i això que plou!
El color de la vida
Els pintors tenen la capacitat de fer taques de colors en un paper.
Els escultors treuen allò que sobra de fang, fusta o marbre.
Els poetes arrengleren versos que altres interpretem.
Edith Piaf va fer vida de la cançó, per cert, poc de rosa va tenir.
L'ésser humà tria, des de la seva llibertat, el color amb el qual transcorre la seva vida.
El meu color és el blau cel?
I el teu?
Quin partit aconsella la Piaf, que el voto. Potser estic massa polititzat darrerament, però és que per primera vegada se'm presenta un panorama decididament poc rosa.
