Dimarts, Agost 29, 2006
La Mota
Pobra Joana...
Júlia, no passa res per duplicar els comentaris, de vegades jo també em faig embolics... per cert el “Blocat” moltes vegades em dona problemes per accedir. :(
Gràcies per els “merlets” no em sortia de cap manera i em feia mandra buscar-ho.
Júlia m’agraden molt els comentaris que em fas, aprenc moltes coses de tu, ets una excel•lent professora. :D
Violant, heu tingut festa grossa ahir eh? Sant Fèlix oi? Ara quan passo per Vilafranca o veig noticies per la T.V. sempre penso amb tu.
Per fi he tingut una mica de temps per fer alguns canvis a la plantilla i he aprofitat per “donar la cara”.
Ens llegim, :)
Per cert, 'merlets', he, he.
HOla, m'han sortit els dos comentaris que són semblants perquè no em funcionava massa bé i vaig pensar que s'havien esborrat, perdona el rotllo doble, Jaka.
Bona nit Arare !!!
Si que soc jo la de la foto... me imaginaves mes “gran” ? :)
A mi també sempre m’ha commogut la Joana i mes quan veus que ara tal com em deia la Júlia , segurament la malaltia que patia tindria un remei senzill.
Ja li pots escriure a la Cinta segur que et dirà que si, es una persona encantadora, demà que sortirem plegades li comentaré.
Un petonet,
Bona nit Júlia !!!
Si que va ser tota una experiència enriquidora, positiva i molt diferent.
I va haver moments com màgics o irreals com es ara pujar a les “almenas” (ara no em surt amb català ) quan la lluna estava al ple i veure tota aquella extensió de terreny tan pla com si fos un mar i al mateix temps mirar al cementiri jueu que hi havia baix i veure fluorescències... en fi de vegades agafava una mica de por i mes quan pensaves amb la Joana de la Aurora Bautista... i et passava algun alè d’aire pel costat i sense volgué aprestaves el pas.
Gràcies pel teu comentari es molt enriquido.
Que bé Jaka, com envejo no haver vist les postes de sol des d'aquest indret tan excepcional. Així que guia turística?
Veig també que has canviat la plantilla. Per fi et veiem el rostre amb claredat.
Una abraçada des de Vilafranca que avui és festa grossa!!!
A mi em va agradar molt la peli que van fer fa poc (no me'n recordo del nom de la protagonista) la història de la pobra Joana sempre m'ha commogut...
Jaka, no em diràs que la foto que has posat al blog és teva? Ets tu? ÔÔ
Un petonet des del mar!
P.D. He vist al bloc de la teva amiga Cinta que a Lloret de Mar hi ha un museu dedicat als gats... li escriuré (a la teva amiga)a veure si em dóna permís per comentar el seu comentari en un article al diari de Girona, et sembla que me'n donarà, de permís? (potser no em deixaran posar "propaganda" del blog, però si citar la font)
júlia
Bon dia Jaka, una experiència molt interessant i un lloc fascinant, quina sort. Personalment opino que sí que era certa la bogeria, potser no al principi, però sí més endavant, ajudada pel capteniment de la família, marit, pare, fill i de l'entorn i de les pressions polítiques de diferent signe. Joana, de Viladot, és un molt bon llibre, però no deixa de ser una novel·la. Crec que en principi devia ser una bogeria intermitent, que es palesa en actuacions personals com la que va tenir amb els Comuneros, amb gelosia exagerada, sembla que ja la mare en patia. Sobta també la seva longevitat. En fi, un misteri més de la història. Sempre la imagino amb els trets d'Aurora Bautista a Locura de Amor, peli que amb els condicionants de l'època mostrava de forma força versemblant l'evolució de Joana. Setze anys, en aquella època, no eren com ara, molts reis i reines i fins i tot persones 'normals' es veien casats o amb responsabilitats a edats molt tendres.
júlia
Una experiència molt interessant i un lloc molt especial, quina sort haver-hi fet una estada llarga. Malgrat els molts llibres que s'han escrit sobre el tema, molts d'ells novel·lats, jo sí que crec que Joana tenia algun tipus de bogeria, sembla que intermitent, que a la llarga es va fer crònica i perenne. Per això alternen fets que la mostren raonable amb d'altres molt estranys. Possiblement les enveges i actuacions de la seva família, marit, pare i fill, i del seu entorn van contribuir a agreujar la seva bogeria, que actualment, amb un tractament adient, no hauria avançat tant i potser s'hauria curat o li hauria permès fer una vida normal. Sorprèn per altra banda la seva longevitat, en aquella època. Però 'sembla' -ja que la història sempre és dubtosa- que era ben certa la seva gelosia malaltissa, hi ha qui diu que la seva mare ja patia d'aquest mal, encara que el tenia més controlat. El llibre de Viladot és molt bonic, però no deixa de ser una novel·la interessant. L'actuació, per exemple, amb els Comuneros, mostra aquesta intermitència de capteniment. En fi, un misteri més de la història, sobre el qual s'ha escrit molt però que encara ens desvetlla la curiositat. En aquella peli autàrquica i emblemàtica, 'Locura de amor', malgrat els condicionants de l'època, es mostra aquesta evolució provocada de la seva malaltia amb força versemblança, al meu entendre, per cert, una actuació impressionant d'Aurora Bautista.
