Dissabte, Abril 22, 2006
L’univers poètic de Joan Brossa
Ja fa uns quants anys vàrem tenir un petit contacte en un petit espai de temps de les nostres vides respectives. Un dia que estava mirant uns poemes visuals s’hem va ocórrer la idea de fer un coixí i posar-hi un poema d’ell, vaig triar el “confetti” i amb paciència i comptant quadrets (era de punt de creu) va sortir molt be.
Llavors vaig pensar en enviar-li i desprès de fer algunes indagacions algú em va donar una adreça de correu i li vaig enviar amb un petit escrit.
La meva sorpresa va ser que al cap de poc temps vaig rebre aquesta “A” meravellosa, signada i amb un escrit darrere on diu que acostumat a rebre catàlegs i factures va tenir una sorpresa molt grata del obsequi, que li agradava molt el coixí i el pràctic que li seria per fer la migdiada.
Ara ja ha marxat... però a mi m’ha deixat aquest record personal.
Sí, si que ho sou, sinó com s’explica que una xiqueta tarragonina de tota la vida anés ha topar amb un calero... aimarededeusantisima, es que teniu un no se que d’especial.
&8-)))
estos caleros són una plaga... d'aquí poquet dominaran lo món! HAW! HAW! HAW! HAW! [veu de dolent de pel·ícula]
:D
Elur també gràcies per la teva de visita, jo espio bastant pel teu bloc. :-)))
Caraissus... una història maca perquè sí!! Felicitats!!
Gràcies per la visita :*)
Esta tonyineta potser es “madravera”. Per cert jjll has vist que per aquí també surt un altre calero ? Aquesta gent de la Cala estant per arreu !!! :-)))
Ai, si, Pere, ara son les tonyines nipones... apa, totes cap als “susuki” :(
Violant, amb això de regalar roses no hi ha perill ja tots som una mica “grandets” tot son amors platònics i virtuals.
Ramon, he tingut roses i llibres i vaig acabar rebentada de tant passejar-me.
Vaja! un brossa! i original! i a canvi d'un coixí! no va ser un mal tracte!
:DD
(i sí que ho pareix, una tonyineta...)
M'agrada Brossa i m'agrada la teva història.
(El peix sembla una tonyina d'aquelles d'abans de l'Almadrava...)
Caram Jaka! Jo tinc un llibre seu "La piedra abierta" i en ell hi surt aquest poema! Quin detall més extraordinari. Segur que el conservaràs amb molta tendresa. Quina enveja (sana)! I compte a regalar massa roses als senyors que després no sabràs com esquivar-los!
Ostres, Jaka, em deixes parat!
Que tinguis moltes roses, demà.
@-'--,-'---
