Dissabte, Abril 22, 2006

L’univers poètic de Joan Brossa

undefined

A mi m’encanta Brossa i mai millor dit ja que em quedo admirada, bocabadada, encantada davant de tant d’ingeni, humor, imaginació i fantasia.

Ja fa uns quants anys vàrem tenir un petit contacte en un petit espai de temps de les nostres vides respectives. Un dia que estava mirant uns poemes visuals s’hem va ocórrer la idea de fer un coixí i posar-hi un poema d’ell, vaig triar el “confetti” i amb paciència i comptant quadrets (era de punt de creu) va sortir molt be.

Llavors vaig pensar en enviar-li i desprès de fer algunes indagacions algú em va donar una adreça de correu i li vaig enviar amb un petit escrit.

La meva sorpresa va ser que al cap de poc temps vaig rebre aquesta “A” meravellosa, signada i amb un escrit darrere on diu que acostumat a rebre catàlegs i factures va tenir una sorpresa molt grata del obsequi, que li agradava molt el coixí i el pràctic que li seria per fer la migdiada.

Ara ja ha marxat... però a mi m’ha deixat aquest record personal.

[Respon]

Sí, si que ho sou, sinó com s’explica que una xiqueta tarragonina de tota la vida anés ha topar amb un calero... aimarededeusantisima, es que teniu un no se que d’especial.
&8-)))

Comment by jaka (05/01/2006 00:02)

[Respon]

estos caleros són una plaga... d'aquí poquet dominaran lo món! HAW! HAW! HAW! HAW! [veu de dolent de pel·ícula]

:D

Comment by Jacme (04/30/2006 16:26)

[Respon]

Elur també gràcies per la teva de visita, jo espio bastant pel teu bloc. :-)))

Comment by jaka (04/29/2006 14:33)

[Respon]

Caraissus... una història maca perquè sí!! Felicitats!!
Gràcies per la visita :*)

Comment by elur (04/28/2006 23:41)

[Respon]

Esta tonyineta potser es “madravera”. Per cert jjll has vist que per aquí també surt un altre calero ? Aquesta gent de la Cala estant per arreu !!! :-)))

Comment by jaka (04/24/2006 11:25)

[Respon]

Ai, si, Pere, ara son les tonyines nipones... apa, totes cap als “susuki” :(

Comment by jaka (04/24/2006 11:21)

[Respon]

Violant, amb això de regalar roses no hi ha perill ja tots som una mica “grandets” tot son amors platònics i virtuals.

Comment by jaka (04/24/2006 11:17)

[Respon]

Ramon, he tingut roses i llibres i vaig acabar rebentada de tant passejar-me.

Comment by jaka (04/24/2006 11:15)

[Respon]

Vaja! un brossa! i original! i a canvi d'un coixí! no va ser un mal tracte!

:DD

(i sí que ho pareix, una tonyineta...)

Comment by Jacme (04/23/2006 20:16)

[Respon]

M'agrada Brossa i m'agrada la teva història.
(El peix sembla una tonyina d'aquelles d'abans de l'Almadrava...)

Comment by pere (04/23/2006 01:30)

[Respon]

Caram Jaka! Jo tinc un llibre seu "La piedra abierta" i en ell hi surt aquest poema! Quin detall més extraordinari. Segur que el conservaràs amb molta tendresa. Quina enveja (sana)! I compte a regalar massa roses als senyors que després no sabràs com esquivar-los!

Comment by Violant (04/23/2006 00:43)

[Respon]

Ostres, Jaka, em deixes parat!

Que tinguis moltes roses, demà.

@-'--,-'---

Comment by aladern (04/22/2006 23:41)

 

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El masculí de gata: