Aliments o medicaments?
Les diverses baralles i batalles entre supermercats, hipermercats, botigues, farmàcies i parafarmàcies són una constant que va apareixent a la premsa de tant en tant. Primer fou pels horaris, després per quins productes es podien vendre lliurement i quins no i així succesivament. Però no tinc constància de la preocupació per un problema que, podem tenir alguns simples mortals, cada vegada més complex.
Sovint les prestatgeries de les botigues, mercats, supermercats, hipermercats i fins algunes bensineres són plenes d'embolcalls diversos anunciant en lletres ben llampants i poc discretes, no pas el producte que contenen, sinó l'alt contingut amb vitamina C del que hi ha al seu interior i que no és ni una bossa de taronges ni aquella pastilla efervescent que alguns odiàvem de petits i encara retenim el seu nom gravat al cervell.
Fixint-se vostès en el departament de làctics del seu lloc de compra més habitual. Sovint és per llogar-hi cadires, iogurts amb bífidus actius, tetrabriks de llet uperitzada, semidesnatada, desnatada, sencera, en pols o sense, amb vitamines, amb calç, fins i ha divergències entre les bosses de llet del dia i la que deu ser d'algun dia.
Les prestatgeries de begudes refrescants no són pas gaire diferents. Entre botelles de vigoritzants que t'inviten a descobrir els efectes del lactobacil, una bestiola que deu fer quelcom a l'organisme i les llaunes energètiques amb glucorolactones, inositols, niacines, àcid pantotènic, vitamines i altres continguts diversos identificats per un número de sèrie cada vegada més exòtic, sovint em pregunto si a l'hora de passar per caixa no em demanaran la recepta del metge.
A l'àrea de les calories també n'hi ha per sucar-hi pa. Resulta que tots els productes són alts o baixos en calories i així s'anuncien. Uns porten fibra, altres són light, però el que sempre m'ha semblat més divertit és el dels ous, segons sembla ara hi ha ous amb colesterol i sense. Perdonin però uns ous sense colesterol no son ous, són una altra cosa, i el que és pitjor, d'on surten, d'una gallina estrambòtica, d'una bèstia alienígena, d'un ET?.
Per cert, no menystinguin mai l'àrea des, descafeinat, deshidratat, descolorat, desengreixat. Si no es salva ni l'aigua. L'aigua és un producte que a l'escola ens deien que havia de ser sense olor, color, ni sabor, doncs bé, això ara ha canviat, una bona aigua sembla que ha de ser bicarbonatosodicomagnètica.
En fi, tot això m'ha portat sovint a confondre la nevera amb la farmaciola i la botiga de la cantonada amb l'apotecaria del carrer. Crec que hem d'estar francament preocupats no sigui que qualsevol dia ens veiem obligats a necessitar un superhipermercat de guàrdia, per si de sobte, a les 3 de la matinada tenim el mono o el goril·la d'una bossa de crispetes amb gust de pollastre i clombuterol.
technorati tags: alimentació , medicament , anècdota , botigues , supermercats
Information and Links
Join the fray by commenting, tracking what others have to say, or linking to it from your blog.
Comentaris
Aliments o medicaments?
Carles García Catalán | 27/10/2010, 09:49
Vers el seu article, en podriem parlar hores i hores, però crec sincerament que tot es deu al mateix; un excés d'oferta de productes i una idiotització ben generalitzada per part dels consumidors. He tigut la sort o la desgràcia d'haver treballat per una multinacional de l'alimentació durant molts anys. Els productes que oferiem eren multidiversos i tots adjuntaven els mots, bio, sin, con, más, menos...És a dir, diferents formes d'hipnotitzar a una població cada cop més retrògada i decadent.