La Riba no es pot mirar únicament amb uns ulls, és prou suggerent àmplia i
difusa com per no poder-la abraçar sense tot el que ha acumulat del temps del triàsic
ençà. Per conèixer la Riba
cal tenir notícia i saber de tots els seus angles: de la natura que prepara els
indrets, de l’home que els organitza per satisfer les seves necessitats, de
l’economia - cap societat s’ha
desenvolupat de manera separada o independent del comerç i la indústria - de la
política que la governa, de la sociologia, el poble és la forma i el símbol
d’una relació integrada, podríem parlar del seu urbanisme, hi ha qui diu que un
poble es pot mesurar per la solidesa dels seus murs i les obres que hi han fet,
per tant, és obvi que la Riba té tot el que ha de tenir i res del que refereix a l’home li és aliè.
(Fons particular, orígen desconegut)
Tot
allò que afecta a un ribetà o ribetana afecta al poble per aquest motiu sovint
molta informació la traiem de la indústria, del comerç, de les associacions,
dels poetes, dels narradors, dels pintors i dels fotògrafs. Podríem entendre
París sense Balzac, Manhattan sense Woody Allen, Barcelona sense Marsé o Reus sense
Amorós?
La Riba no és un conjunt de cases i carrers organitzats linealment a partir de
la Costa o un
simple conglomerat humà. Això seria tenir una visió molt simplista del poble, la Riba és una organització
funcional que cristal·litza en estructures materials i queda separada de
qualsevol altra entitat on només funciona l’estadística, l’extensió o la
demografia, és la diferència entre un poble i una aglomeració, és la presència d'una ànima humana el que fa de la Riba una entitat especial.
(Fons particular, origen desconegut. Any 1957)
Aquest poble ha assolit la revolució industrial passant del molí a la fàbrica sense esdevenir necessàriament un poble dormitori i el repartiment de l’espai no ha estat un càlcul de rendiments. El molí es construïa d’acord amb els recursos naturals, és a dir, aprofitant o regulant els salts de l’aigua, l’habitatge ha estat majoritàriament individual, el bloc de pisos pres com un rusc, on l’home es conserva durant la nit, tot i existir, dins el conjunt d’habitatges de la vila, sense considerar-lo una excepció, en cap cas ha esdevingut habitual.
El fet que la Riba sigui un poble longitudinal fa difícil de definir que cal considerar dispersió poblacional, ho serien els barris tradicionals: la Ràpita, la Carretera i Cap de Riba, però en realitat estan poc més allunyats del centre, que el darrer tram d’habitatges de la Costa Alta respecte de la plaça Major, si aquesta fes la funció centralitzadora de l’àgora, sembla més encertat par lar d’un poble allargadament extens i la dispersió en el sentit urbanístic sembla que l’hauríem de situar a les Hortasses.
(Fotografia facilitatda per M. Carme Ribé Mercader)
En
tot cas, més que no pas l’urbanisme, la natura, l’aigua, la pràctica de
l’escalada iniciàtica o el turisme familiar de muntanya, ha estat el sistema industrial el que ha permès evitar a
la Riba el
procés de despoblament que ha caracteritzat a molts pobles de les rodalies.
