Del penya-segat estant

Tenir plantes a casa és una tradició i una il·lusió majoritàriament femenina que es palesa constantment de la forma i manera més canviant. Però en alguns indrets de la Riba encara avui, és relativament habitual tenir-les al carrer. Als pobles, els veïns, de manera força espontània, sempre han tingut cura dels testos i dels parterres que hi havia al carrer.

A la Riba el repartiment de flors i plantes es podria classificar en vegetació salvatge, flora natural - més o menys domesticada - particular de funció pública i la municipal més o menys repartida arreu.

En alguns indrets, pocs, les plantes agradables neixen de manera espontània però si no es cuiden sovint són devorades per altres de més agressives, per aquest motiu les plantes posades en testos i parterres si bé mostren un senyal de domini a l’inrevés de les que neixen lliures al camp, són normalment vetllades amb cura i delicadesa.

Avui aquest costum encara perdura i tant les plantes com els arbres compleixen amb tota naturalitat la funció de continuïtat que permet no oblidar els nostres orígens en mig d’una natura cada vegada més allunyada.

És fàcil recordar carrers amb tot un seguit de testos tocant gairebé els uns amb els altres degudament arrenglerats, pintats de vermell, verd o blau i arrecerats a les parets de les cases. A la Ràpita hom té el record de haver-hi vist sempre el verd de la natura i el mateix es podia dir de Cap de Riba, al carrer del Clavell i al del Tigre crec recordar torretes diverses, sense oblidar els arbres que han recorregut i recorren el llarg de la Costa, han fet ombra a la Plaça Major, la del Torres o la del Pont.

Cal insistir que el costum de les torretes sense haver-se perdut definitivament ha quedat aïllat a reductes ben concrets, és un moment crític per les plantes, els testos són objectes de regal que cal cuidar i normalment acaben malament, a les cases i als pisos els gerros han guanyat la batalla d’una manera gairebé definitiva. Una flor o un pom de flors degudament tallat i posat amb gràcia en un gerro, malgrat ser un conjunt condemnat a mort per no dir que gairebé difunt, adorna molt i dona una sensació de detall cuidat encara que sigui només per uns dies, mentre que una planta necessita terra, aigua, cura de les arrels, buscar-li un indret apropiat, vaja una feinada primitiva que cal depurar per que esdevingui ornamental.

Amb tot, sempre és molt més agradable passejar per un carrer on en un racó o altra, unes testos amb flors o plantes, relativament ben cuidats, et recorden que allí hi ha vida i no només vegetal.