Del penya-segat estant

Postdam

Posted by j_rius on 05 Agost, 2011 19:54

En caure el mur de Berlín, el mon va descobrir altra vegada aquesta ciutat que havia estat meca del cinema a l’Europa dels anys 30 del segle XX i el lloc que trià, cap a 1660, com a residència de caça Frederik Guillem I, Gran elector de Brandemburg. Aquest territori esdevindria el nucli del futur regne de Prusia, on els reis hi aixecarien els seus palaus i els kaisers hi residirien.

Postdam és una ciutat vora el riu Havel, voltada de canals que s’han anat configurant a partir de vil·les sumptuoses, palaus immensos i parcs impressionants on hi han treballat els arquitectes urbanistes, arquitectes del paisatge, escultors i pintors més importants del XVIII. Lamentablement però el centre de la ciutat, de fisonomia barroca, ha hagut de ser, en bona part, recuperat després dels bombardeigs de la IIº Guerra Mundial i els no menys demolidors criteris dels urbanistes de la difunta RDA.

No és que abans no existís (els seus orígens són del s. VII i la carta de població de 1345) però el seu impuls s’inicia després de la Guerra dels 30 Anys i esdevenint residència dels reis que edifiquen palaus com el Sanssouci, que vol dir “sense preocupacions”, reflex fidel del rococó més exuberant i gairebé explicació lògica de la necessitat de generar, de tant en tant, alguna revolució i d'altres residències, com l’Orangerie o el Schloss Charlottenhof.

Val a dir que, malgrat la rigidesa amb la que l’imaginari col·lectiu identifica Prusia, val la pena recordar que durant anys fou territori de llibertat, acollint població hugonota procedent de França o immigració procedent de Rússia, Bohèmia i els Països Baixos, fet que afavorí l’acceleració en l’augment de població i despertar econòmic.

Posteriorment, malgrat el trasllat de la capital oficial de Prusia a la propera ciutat de Berlín, la cort es mantingué a Postdam. És al Palau Nou on l’any 1914 Guillem II signà la declaració de guerra i seria a l’església anomenada Garnisonkirche on s’escenificaria l’inici del Tercer Reich, quan es donaren la mà el segon president de la república de Weimar, Paul von Hindenburg, i el nou canceller Adolf Hitler el 21 de març de 1933.

A Postdam hi ha, però, un altra indret que val la pena visitar, mig hotel, mig palau. És el darrer edifici construït per la família Hohenzollern, es tracta del Schloss Cecilienhof. En aquest cas no són només les raons estètiques o la curiositat per poder veure la realització de capricis com el de la princesa Cecília, que enamorada de l’aigua i la navegació, es feu dissenyar el gabinet en forma de camarot.

A passejar per Cecilienhof t’hi porta la història del s. XX. Fou aquí on, entre el 17 de juliol i el 2 d’agost de 1945, es celebrà la Conferència de Postdam, anomenada en clau Terminal, que reuní el president Truman, el secretari general del partit comunista de la Unió Soviètica, Stalin i el primer ministre Churchil (qui en perdre les eleccions seria substituït pel seu successor Attlee), per decidir el futur de la ciutat de Berlín, d’Alemanya i de tot Europa.

Construit el Mur, la ciutat quedà en territori del Berlín Oriental, per tant, aillada i multiplicant-se per dos el temps en recòrrer la distància fins Berlín Occidental. El pont Glienicke, sobre el riu Havel, fou escenari d'intercanvi d'espies durant la Guerra Freda i així es mantigué sola i trista fins l'any 1990 quan, amb la reunificació d'Alemanya, esdevingué la capital de l'estat de Brandemburg.