RENEIXEMENT
Com un infant voldria sentir-me,
lliure de perjudicis, el cor obert,
puresa de ment; o tindre l’encert
de buidors i eixorcs guarir-me.
Somriures, escarafalls o rialles
enyorança de suau melangia,
jugar com quan era infant, voldria,
sens paüra de mort, que ens tenalla.
Com llastra ens pesa el temps passat,
en l’ànima la buidor del futur,
lliguem somnis entre clar i obscur,
no tinc paraules, mal astruc de fat.
2
Cabells blancs tocant el sostre
reflecteixen uns temps passats,
imatges de miralls trencats,
entre l’espai, temps i rostre.
Obro la porta, que entri
nova alenada de fe
que em dugui la teva alè,
gentil flor, cambra i atri.
Al teu encís jo vull cantar
- gran fatuïtat la meva-.
Si fores la gran hereva
de llums i ombres, o altar,
acompanya’m alt el braç
-sortilegi o senyera-
si és aquesta la manera
de trobar-ne un nou traç.
Josep M. Barenys i Barenys
