DONA
DONA
Dona,
dolç gresol, polit i tebi
de la vida.
ets recinte sagrat,
coctelera de sentiments,
de sang, aigua i pols.
d’amor amarat.
Dona,
la joia del teu fruit,
madura
al celler fosc,
com el bon vi
guardat al ventre
de la bota de roure.
Dona,
ets porta que s’obre
alegra
recollint de tot cor
alegries i penes
en el teu cofre fort,
amb un mot a penes
Dona,
que t’ofrenes als teus,
oberta
com magrana madura,
dolcesa amarga,
flaire de ginesta
que l’amor embarga.
Dona,
joiell de tendreses,
ets gavell
de roses enceses,
de margarides desmai,
flor de pradell,
ets forta sempre i mai.
Josep M. Barenys i Barenys
Castellvell del Camp, febrer 2008
