Bonet

Sento el pessigolleig de la mentida difamatòria atiant el foc gelat que navega perdut per les meves artèries. Paraules de gent empobrida d'esperit que batallen talment com criatures malcriades clamant pel xumet empastifat de mé. Aquells qui van a la desesperada, intentant arrabassar una representació que no els pertoca doncs reneguen del que prediquen. Gent sense noblesa que no dubta pas en intentar destruir tot allò que no pot controlar. N'hi ha pertot però a la meva segona vila lluen un color característic i és una llàstima que bona gent es vegi reduïda a la mínima expressió per la fam i la ira injustificada d'alguns irresponsables. La bellesa de la mentida es veu pertorbada per les paraules dels qui s'erigeixen defensors de la veritat, mestres de la difamació pamfletària...