ERLEBNIS:Estimo
Si et dic que t’estimo... t’estic dient que t’estimo o que vull que m’estimis? T’amo tant com per abandonar-ho tot? Com més va més em rellisquen les paraules, les persones, els fets... Púrria fastigosa que et vol alienar, encorsetar, lligar. Braços i cames i mans que m’anguniegen i que, sense ton ni son, busquen la calor de la meva sang. Marxar? Tornar al passat? Tant hem canviat? Cal que es retrobem? Virtual o real, somni o realitat, passió o enyorança, il·lusió o decadència... O TOT, perquè no tot alhora? Tant lluny estem del principi? Tants anys han passat que tant ens costa reconèixer les nostres cares, les nostres ànimes. Et puc dir que a poca gent estimo, a molt, molt poca, perquè estimo exageradament. I he amat exageradament, tant que encara estic enamorat de la teva ombra, perquè ha esdevingut això, una ombra. Llàstima, ens retrobarem, si, però no ens reconeixerem, però tu, el que tu diguis! Endavant!
Information and Links
Join the fray by commenting, tracking what others have to say, or linking to it from your blog.
