LA BICI DE L'ALBERT

PRATDIP. LA GRAN CURSA

Segons l'organització érem 198 ciclistes en el moment de la sortida. El recorregut era molt conegut per naltros, doncs és una de les zones per on acostumem a passar els diumenges. Feia molta calor, tanta que l'esquena cremava, i això que l'organització va disposar tres o quatre punts d'avituallament amb molt de líquid i fruita, però feia molta calor.

Però a 500 metres de l'arribada a Pratdip em trobo l'ambulància aparcada a la cuneta, amb mon germà al costat que em deia: "el Pere va aquí dintre" i pi-po-pi-po cap al Joan XXIII. Total que s'havia fotut de lloros al lloc més fàcil de tot el recorregut i es va trencar la clavícula.

Vaja, però tot no van ser desgràcies. A l'entrega de premis ens va correspondre:

Pernil per al club més nombrós

Trofeu per al participant més vell

Sopar per a dos persones per a mi i un altre per al Pere (en sorteig davant de notari, eh? que no hi va haver tongo)