LA MÀGIA DE LA PUNTA DEL CAVALL

Publicat per jmguinov | 2 Jul, 2009

   Els assidus i pacients lectors d’aquest bloc saben que sovint comparteixo punts de vista amb una bona amiga, una mica especial: Una gavina que conec des que, a finals de la passada tardor, varem coincidir a la Punta del Cavall.

 

Ella semblava descansar sobre el roquissar i la meva inesperada presència en aquell lloc, on no hi havia ningú més, la devia sorprendre. El cas és que vençuda la inicial desconfiança, allí va néixer una relació d’amistat, que no pas per imaginària i inversemblant, tingui, al meu entendre, res d’estrany.

 

Les gavines son unes aus  molt comunes al nostre litoral i malgrat no gaudir de massa bona premsa per les seves aficions gastronòmiques, matèria en la que no son gens primmirades, son pel contrari admirades ja que conformen una part  molt principal dels nostres ports i costes. El seu vol majestuós planejant, o agrupades en grans estols a la platja de Ponent de Salou o a la del Regueral de Cambrils, per posar només uns exemples,  constitueixen un motiu plàstic, el qual difícilment pot passar desapercebut  per cap fotògraf. També els pintors que segueixen l’antiga tradició de pintar paisatges o marines del natural, es veuen impulsats a plantar el seu cavallet a prudent distància i, amb més o menys fidelitat –depèn de l’estil artístic de cada autor i de la seva capacitat creativa-  no deixaran de representar les gavines en les seves composicions.

 

No vull insistir més en altres aspectes que van influir-me i que fan més entenedora la meva amistat amb la gavina, com en el llibre de Richard Bach “Juan Salvador Gaviota”, tota una elegia d’aquests ocells,  i la capacitat de superació de la seva protagonista. Naturalment no puc tampoc deixar d’esmentar a Neil Diamond, que dedicà una meravellosa composició inspirada en aquest llibre i que també es deixà captivar per les gavines.  Ambdós aspectes ja foren motiu d’articles en aquest bloc, fa algun temps.

 

Avui, quan he volgut recordar l’inici d’aquesta relació singular que vaig iniciar amb la meva amiga gavina a la Punta del Cavall, no vull acabar aquest article sense aportar una pinzellada d’aquest indret, la punta de terra que més s’endinsa en la mar del Cap de Salou.  Des d’aquí, si mireu cap a Ponent, ara que els dies són llargs i l’astre rei s’amaga poc a poc, podreu gaudir de l’espectacle únic que constitueixen les postes de sol. Si teniu la sort de poder-ho fer acompanyats de la persona adequada, és una experiència inoblidable i que segur que repetireu.

No tingueu pressa, deixeu que es faci fosc i si hi ha lluna contempleu el seu reflex sobre les suaus onades que s’estenen als vostres peus, abans d’arribar  a la Cala Font.

 

A partir d’aquí ja tot és cosa vostra, però segur que quelcom ha canviat en el vostre estat anímic.

 

 Fotografia i fotomuntatge: Josep Maria Guinovart

FRANCESC GERMÀ SANZ , BREUS APUNTS BIOGRÀFICS D'UN CAPDAVANTER DE SALOU

Publicat per jmguinov | 2 Jul, 2009
     Francesc Germà Sanz va néixer a Salou el 16 de febrer de 1920. Conegut sempre com « Paquito », era fill del matrimoni de Francesc Germà Gener , originari de Sant Cugat del Vallès i de Cinta Sanz Marro, de Reguers –Tortosa-. Tant la família Germà com la família Sanz, portaven temps residint a Salou. El  pare de Francesc Germà, era conegut familiarment  com a  Cisquet.

   L’any 1926,  es feu càrrec  de  l’estanc  de Salou i va tenir també un bar amb saleta de ball als baixos de Cal Gai (actual edifici de pisos cantonada del carrer de Barcelona amb el carrer de Llevant).

   L’any 1948 s’amplià  l’establiment a hotel i adoptà el nom de Hotel Germà. Al front del negoci  hi trobem ja a Francesc Germà, “Paquito”, home  d’una forta personalitat i amb una idea molt clara d’allò que ell desitjava per Salou :  Una ciutat turística de primer ordre, amb plena autonomia municipal per organitzar-se i afrontar amb garanties d’èxit  els reptes del futur que ell ja intuí molt encertadament.     Aquestes dues idees –Un Salou  municipi independent i capital turística-  marcarem completament la seva vida i bé pot dir-se que fou el primer que, de veritat, tingué fe –molts anys abans de que es comences tot el procés legal-  en la segregació de Salou respecte al municipi de Vila-seca i Salou.

   En l’àmbit empresarial, s’esmerà per tal que el seu establiment tingués un aire distingit i el seu hotel pot ser considerat el primer de Salou en rebre turistes, als quals dispensava totes les atencions. “Paquito” home elegant –a l’estiu sempre amb vestit  blanc i corbata- s’emmirallava en les ciutats de la Costa Blava francesa, com a model per aquell Salou que ell volia i pel qual sempre lluità.  Certament que hi havia altres hotels, però eren menys cosmopolites, la seva clientela la constituïen, bàsicament,  famílies de poblacions properes que venien a “prendre els banys”.

   Més endavant  “Paquito” regentà un gran complex turístic a frec de mar, als Replanells, denominat “Punta Dorada”, nom que alguns, avui dia confonen encara amb el topònim del lloc. La “Punta Dorada” constava de piscina, galeria de tir, bodega, sales de ball i totes les comoditats que es poden imaginar en un dels indrets més bonics del Cap de Salou.  Allí tingueren lloc inoblidables festes de la societat estiuenca més selecta.    A l’any 1960 obtingué  la llicència municipal per a l’obertura del restaurant "La Gaviota", al carrer Madrid. Un establiment reconegut per la seva qualitat i molt singularment per les seves paelles. Actualment l’establiment continua obert al públic, regentat pels seus descendents.

   Simultàniament a la seva activitat empresarial –el restaurant “La  Gaviota” fou la seu de nombroses reunions polítiques- Francesc Germà es converteix en el capdavanter de la lluita per un “Salou lliure”.

   El dia 14 de desembre de 1979,  en el transcurs d’una assemblea extraordinària i multitudinària de l'Associació de Veïns Salauris celebrada en el desaparegut Cinema Miramar, és escollit, per aclamació, president de l'Associació de Ciutadans Pro Segregació de Salou, càrrec que ocupa fins l’any 1985. Anteriorment Francesc Germà era president de  la Junta Gestora per a la Segregació de Salou, formada  a l’empara de l'Associació de Veïns Salauris.

   Assolida la Segregació de Salou, per sentència del Tribunal suprem de 30 d’octubre de 1989, en les primeres eleccions locals, l’any 1991,  Francesc Germà hi va concórrer encapçalant la formació política "Nou Salou" i és escollit regidor.     El 15 de juny de 1991,  com a regidor electe de més edat, li correspon presidir l’acte de presa de possessió de la primera corporació municipal de Salou, sorgida de les eleccions del 26 de maig passat. Francesc Germà, lliurà la vara d’alcalde a Esteve Ferran i Ribera, guanyador amb la seva candidatura FUPS.

   Al nou govern municipal de Salou, Francesc Germà  és designat Tercer Tinent  d'Alcalde i membre de la Comissió de Govern. Mantingué la seva activa participació en la política municipal fins les eleccions de 1995.

  El 30 d’octubre de 2001, dins els actes de la Festa de la Segregació, l’Ajuntament fa un homenatge a Francesc Germà a qui dedica la plaça de la Font Lluminosa i on és col·loca una placa commemorativa.

   El 19 de gener de 2004, als 83 anys d’edat , Francesc Germà Sanz, per tots els salouencs  recordat sempre com “Paquito”, ens deixà.   Ell però,  va tenir el goig de veure fet realitat aquell Salou que sempre havia somiat i va poder rebre les mostres d’admiració i gratitud del seu poble.

   Con anècdota afegim que el destí determinà que el seu cos fou el primer en ser vetllat en el Tanatori Municipal de Salou, inaugurat tres dies abans.                                 

 Francesc Germà, darrera la barra del seu establiment. Fotografia: autor desconegut.