QUO VADIS SALOU ?

El 13 de febrer del 2006 es començà a enderrocar l’Hotel Mònaco al carrer de Barcelona, Ara aquell solar que feia cantonada al carrer de Llevant si alça un modern edifici d’habitatges. Fa poc més de tres anys, però el temps passa  i el paisatge urbà varia també molt ràpidament. Ara ni tant sols el gran edifici de l’antiga duana, que ocupava l’altra cantonada del carrer Llevant amb al de Barcelona, existeix.

Res de tot això és  noticia,  però penso que cal fer una petita reflexió sobre el que ha estat el Mònaco. Aquest històric establiment salouenc pel qual han passat generacions d’estiuejants i que ha estat sempre un establiment molt popular i molt arrelat a Salou, ja en els temps que era l’Hotel Germà.

Després, de la ma del Joan Roig i de la seva esposa la Pepita Mestres ha continuant donant servei a Salou i s’havia esdevingut quasi en una referència obligada per prendre el pols a la vida ciutadana de la nostra localitat:  Si volies saber l'actualitat municipal; al Mònaco sempre hi havia debat, (de fet alguns, en to de broma ja li deien “el Parlament”), si necessitaves qualsevol informació de Salou, el Joan o la Pepita t’informaven àmpliament del que fos. Si es produïa algun esdeveniment ciutadà, els amplis salons del Mònaco també servien per això i, es clar, si volies menjar una bona paella a un preu molt raonable, en el lloc més cèntric de Salou, al Mònaco era també referència obligada.

Capítol apart mereixen tot el personal, i especialment els que treballaven més de cara al públic: els cambrers i cambreres que han anat passant per allí. Naturalment no puc fer-ne menció de tots. En tants anys alguns no els he conegut, altres no els recordo o no se els noms. Però si voldria fer una menció especial als darrers que  m’havien atès habitualment i amb la professionalitat que sempre ha caracteritzat aquest establiment: El Martín  i  El Modú, abans en ve el record  de l’Ángel i del Rafel Carrillo i de molts altres, però malgrat que  la memòria és feble i a alguns d'ells no els he conegut, puc esmentar al Ramonet,  el Joan Ollé, el Rufí, el Minguet, el “Pep de la llarga”, el Julian, el Magriñá, el Salvador...

Els cuiners han estat sempre  en tots els establiments d’hoteleria, els protagonistes més desconeguts. El seu lloc de treball és el veritable santuari on s’edifica, en gran part,  la credibilitat de la casa, tot i el seu anonimat pel client, també per a ells el meu sincer reconeixement. Pels molts anys que fou el cap de cuina una menció també pel Conrado.

Som molts els que notem a faltar el Mònaco, però la vida  passa inexorablement per a tot, persones i establiments, per això avui vull deixar testimoni d’aquest emblemàtic local, plenament identificat amb Salou.

Gràcies Joan i Pepita per totes les atencions que sempre heu tingut amb tothom, vilatans i forasters.

  Hotel Mònaco. Any 2003.- fotografia Josep Maria Guinovart

   Amb motiu d’una exposició pictòrica de l’artista Grau-Garriga que tingué lloc a la Torre Vella a començaments de l’any 2005, és dedicà un apartat a reproduir les pintures murals del baptisteri de la Parròquia de Santa Maria del Mar. Amb aquest motiu, el seu rector, Mn. Magí Sabaté, recentment traspassat,  fou convidat a escriure unes paraules en el catàleg de l’exposició.

   Avui, quan aquest catàleg casualment a fet cap de nou a les meves mans i l’he rellegit, m’ha semblat interessant reproduir allò que va escriure Mn. Magí,  en relació a la història d’aquestes magnífiques pintures que decoren el baptisteri de la nostra més antiga església i que, entenc, constitueixen una excel·lent mostra d’art, que cal veure.

_________________________

   L’Església de Santa Maria del Mar de Salou ha sofert, al pas del temps, significatives transformacions. La modesta capella d’una sola nau amb un senzill campanar d’espinada ha esdevingut un edifici notablement singular.

   Un dels aspectes que crida l’atenció del visitant, sobretot durant el temps estival que són multitud, és el petit recinte del presbiteri. L’església sempre ha tingut interès que aquest lloc fos molt digne ja que en ell es celebra el primer dels set sagrament. Per aquest motiu el Concili Vaticà II en parlar de l’art sagrat diu:

   “ Les coses dedicades al culte sagrat han de ser verament dignes,  decoroses i belles… i admetent, tant en la matèria com en la forma o en l’ornamentació aquells canvis que el progrés de la tècnica ha anat introduint en el curs del temps “ .

   Fent una curta i simplificada història dels baptisteris diria que els primers segles, sobretot durant les persecucions, hom batejava a les cases particulars i possiblement a les catacumbes. En els segles III i IV es troben els baptisteris més antics construïts arquitectònicament per a la pràctica del ritu d’immersió. Més tard, per l’ús del baptisme per infusió, el baptisteri fou reduït a una pica, generalment de pedra, dins una capella prop de l’església o en l’església formant un recinte a part amb entrada exterior i porta d’accés al temple com a signe de la doctrina referent a la pertinença al cos místic a través del sagrament del baptisme.

   Situats al recinte del baptisteri de Santa Maria del Mar hom queda corprès, per l’originalitat, de les pintures d’en Josep Grau Garriga, obra que realitza per encàrrec de Mn. Ramon Muntanyola l’estiu de 1964. Bellament decorades, la  part central que representa una al·legoria del sagrament del baptisme, i la lateral esquerra amb una al·legoria de la creació de l’home acompanyats ambdós d’altres significatius elements que donen un conjunt de gran bellesa al recinte.

   Certament les pintures de l’artista, al seu moment, foren valorades diversament. Mentre uns, els entesos, les elogiaven, d’altres les qualificaren d’irreverents. I Mn. Muntanyola, home avançat en tants aspectes, va sofrir les crítiques i incomprensions d’altres. Malgrat tot, el temps ha fet justícia.

   I he pogut constatar que les pintures d’en Grau Garriga són valorades molt positivament per la majoria de persones que les contemplen. Val la pena, doncs, una detinguda visita al baptisteri de Santa Maria del Mar de Salou.

  Pintures Murals baptisteri Sta. Maria del Mar -detall- Fotografia: Josep Maria Dalmau.- www.fondoimagenes.com