QUO VADIS SALOU ?

   Al recer d’aquest solet d’hivern, al migdia, després de dinar, la gavina acostuma a descansar pels voltants de Cala Crancs. Ara en aquesta època és una zona molt tranqui-la i encara conserva part d’aquell encant originari.  Allí he fet cap amb l’esperança de trobar-la i per tal que m’expliques coses de la seva vida, a fi de poder-les escriure en aquest bloc del qual n’és co-protagonista.

   L’objectiu d’aquest bloc No vull que sigui només  parlar dels problemes que pateix Salou, i fer-ne  crítica permanent, per més que els seus governants donin motius més que sobrats. Això seria caure en el seu parany. Un joc dialèctic, sense cap ni peus. Sovint els polítics es creuen el centre del món i tenen una exagerada tendència a  mirar-se el melic, però al marge d’aquest egocentrisme dels qui manen,  Salou té moltes altres coses d’interès i considero que és bo per a tots, fixar-nos també en aquests aspectes de la nostra realitat quotidiana, encara que, aparentment no tinguin massa  transcendència.

    He trobat a la meva amiga la gavina i,  després de saludar-la i per tallar el gel, li he preguntat si ja havia menjat –no m’atreveixo a dir dinat-

    - Es clar que he menjat, les gavines mengem sovint encara que petites quantitats. Agafar un peixet no és pas fàcil. Fixa’t, em diu, nosaltres quan veiem una mola de peix, o aquell que sura rebutjat per les barques d’arrossegament, ens hi llencem en picat, procurem atrapar-lo a la primera i ja està. A vegades però la cosa es complica, sobre tot a mar oberta, i ens hem de cabussar moltes vegades per omplir el pap. Dins els ports pesquers, per exemple el de Cambrils, la cosa és diferent. Les barques quan fan la tria llancen a la mar els peixos petits o fets malbé per les sàrcies,  llavors és fàcil atrapar-los, tot i que no és un menjar tan exquisit. Per últim els abocadors que hi ha en alguns llocs, encara que una mica  allunyats de la costa, constitueixen el darrer recurs de la nostra alimentació. Allí també sempre si troba alguna cosa.  De fet però les gavines no som massa exigents en això que vosaltres en dieu gastronomia.

   Després d’aquesta inesperada dissertació sobre l’alimentació de les gavines, m’ha deixat quasi sense preguntes, però jo entossudit en saber més del món d’aquests ocells tant familiars, li pregunto per quina mena de  relacions socials tenen, com viuen, amb quins altres ocells es relacionen, etc.

   - Les gavines acostumem sempre a anar en grup, fent grans volades darrera les barques o simplement aturades descansant a la platja. Així estem més segures., doncs si hi ha algun perill sempre ni ha alguna que ho adverteix ràpidament. De fet però no en tenim masses de perills, és més por que altre cosa. Per això, si hi ha tranquil·litat també ens agrada volar soles.

   - I amb els altres ocells, marins o no, com són les relacions. Hi ha competència pel menjar o territorial...

   - No tenim problemes. Hi ha prou espai per tothom. Al moll de Tarragona ja et vaig dir que compartim espai amb els coloms, però no pas la dieta, i aquí a Salou, sobre tot al roquer,  els que podríem denominar veïns són els corbs de mar, coneguts també pel nom de cormorans. Ells són aquí molts menys que nosaltres i de fet molt més solitaris. Entre nosaltres no hi ha problemes,  primerament  perquè ells s’alimenten també de peix però fan servir una altre tècnica. La seva anatomia els permet cabussar-se i bussejar una estona cercant la seva presa. Sota l’aigua són molt àgils i això els facilita la tasca, així podem dir que només mengen peix fresc. Això si, després han de posar a secar les seves amples ales per tal de deixar les plomes ben eixutes. D’altra part ja t’he dit que no ni ha pas gaires,  son un grup que acostuma a venir cada hivern.

   - Caram, no pensava pas que per a les aus, el fet de pescar fos una tasca  tant especialitzada. Es clar, que amb poc en teniu prou.

   - Si és veritat, però al pas que aneu, amb les modernes i potents embarcacions, les moles de peix s’allunyen més i són més escasses. Si res no canvia les properes generacions de gavines s’hauran d’alimentar exclusivament  als  abocadors, és a dir de les vostres deixalles ¡

   - No serà per tant !  però en qualsevol cas si que potser cal anar pensant que els recursos marins tampoc són il·limitats i que no només els essers humans tenim dret a gaudir-ne. Si el exhaurim o els limitem molt, es trencarà la cadena alimentària i llavors el desastre pot ser irreparable.

Bé gavina, fins una altra estona, avui intentaré cedir el protagonisme fotogràfic als cormorans. Et sembla bé?

   - Per mi  perfecte.  No és que hi hagi una relació molt estreta, però no tenim problemes i tampoc sóc gelosa !

Corb de mar eixugant-se les ales. Fotografia Josep Maria Dalmau

 www.fondoimagenes.com