El pas per el Congrés per la convalidació del que ja s´anomena el “tijeretazo” va esser épica, la olor a mort vivent era irrespirable, era el moment de la veritat, cap grup politic, estava en disposició de donar suport a les mesures, encara que necessaries, tardanes i errades ja que no eren ni de bon trós les que el Pais necessita, ja que un govern que es autocalifica de progressista, com si els demes estessim en contra del progrés, presentaba unes mesures en contra de les classes mes desfavorides i de la classe mitjana que es el motor de qualsevulga pais modern, aquests son el progres que ens governen, uns ineptes, que han dilapidat les reserves, guanyades amb la suor de tots plegats, amb mesures populistes, sectaries i fins i tot nepotiques, quan semblava que no es sortiría amb la seva, quan estava ja acorralat i sensa marge de maniobra, ailás surt en Durán i després d´un ferotge atac al decret a votar, no el vota en contra, i gracies a aixó el govern l´aprova,i els diputats socialistes el volien homenetgear, pero en Durán , que crec sí es un home amb sentit d´ Estat, no va poder més i va fer callar els aplaudiments, donant ha entendre, que malgrat creure que perllongar la agónica situació amb un mort vivent al capdavant del Govern, no fa mes que perjudicar Espanya, pero la politica de partit, i sobretot el pánic de CDC a compartir unes autonomiques, que se les fá seves, amb unes generals, va fer que CiU, avantposés els seus interessos elecotrals al be general.