L’AMOR
L’amor es il·lusió,
l’amor es candor,
l’amor es l’entesa
entre tu i jo.
L’amor es passió,
l’amor es un do,
l’amor es esperança
entre tu i jo.
L’amor es dolçor,
l’amor es enyor,
l’amor es penyora
entre tu i jo.
L’amor es dolor,
l’amor es un plor,
l’amor es renuncia
del tu i del jo.
L’amor es una flor,
l’amor cal mimar-lo,
sinó es mustiga
i desprès es mort.
Josep Mª Barenys i Barenys
Castellvell del Camp, Setembre de 2006
QUÈ SOM ?
Què som? Qui som?
Antiguitat incalculable,
molècules de pols i aigua,
misèria humana.
Mal que ens pesi,
eternitat assegurada,
Odis i enveges,
quina basarda.
Àtoms, per nostres pares
al atzar recollits,
després ho varem fer nosaltres
ara ho fan els nostres fills.
Però, som quelcom més ?
Si sols fóssim pols i aigua,
seriem com a cossos morts
perduts en la contrada.
Què ens fa bategar el cor ?
Què manté aquesta flama ?
La il·lusió d’un dia millor ?
o tal volta, una enyorança.
La tornada als arrels,
després d’una vall de llàgrimes ?
Tornarem a nostres fons
quan no quedin bategades.
Del Univers hem sortit,
i a ell tornarem, sens dubtes.
Ens uneix un fort lligam,
grosses cadenes feixugues.
I de la intel·ligència què ?
Què pot ser és cosa estranya ?
Ella compta amb força vital,
amb ella es mouen muntanyes.
És el nucli que ens uneix
amb el Cap de l’existència,
Amo de tot el món,
Senyor per excel·lència.
Què ens mou la ment ?
Perquè la nostra pensa ?
Sempre buscant un món millor
que ens alegri la existència.
I si aquest món no trobem,
potser sigui l’hem de merèixer
omplint la vida de contingut,
d’amor i complaença.
Som pols del Univers,
recollit de mica en mica,
un dia a ell tornarem
entregant la nostra vida.
Érem, som i serem
àtoms, en el colossal univers.
Si no fos la nostre ment
seriem poc menys que res.
Gener de 2006
I VA SER ALLÍ….
Eixí en un època de dols,
De sentiments alterats.
D’odis i rancors.
De temps apagats.
De ments fosques.
De cors lacerats.
De ulls plorosos.
De sol opac
per la sang vessada.
De mentalitats estretes.
Els camps sembrats
de roses negres
de la sang seca.
Els infants alimentats
amb pa de moresc,
en un món de ombres.
Educats a cop de fuet.
I jo buscava el sol.
I jo volia la llum.
I vaig canviar de país
I un nou món
als meus ulls emergí.
La sang vessada hi era fresca
Tenien el consol de haver acabat
una gran guerra fosca.
I el pa , allí, era de blat.
I el sol sortia esplendorós
cada matí per l’horitzó.
Allí vaig aprendre a respectar.
Allí vaig aprendre a estimar.
Allí un nou món se’m obrí.
Allí aprengué altres maneres d’enfocar la vida
Allí aprengué altres maneres de fer-me sentir.
Allí aprengué, què era justícia.
Va ser allí
que vaig aprendre a viure
i de la joventut gaudir.....
i per damunt de tot, somriure.
Josep M. Barenys i Barenys
Castellvell del Camp, març de 2007
CATALUNYA
Pels teus fills, terra venerada.
Ta vera historia, escrita amb la sang,
tantes vegades vessada.
A l'escut, quatre barres n’hi han.
Que els homes et donin culte,
amb amor i honestedat,
com ho fem a nostre Patrona
la Verge de Montserrat.
Sota els plecs de la Senyera,
avancem tots ben units.
Que siguem nació puntera.
Fem recular l’enemic.
Amb resolució i braç ferm,
com Sant Jordi un dia;
el cap dels dracs esclafem,
amb orgull i valentia
Que els fills d’eixa terra
treballem sens defallir,
el nostre Estatut fem valdre
que per vots es va escollir.
Siguem forts i valents.
Fem respectar nostres drets.
Siguem capaços d’abastir-nos
Que no ens facin cap retret.
Quan l’abril torni a florir
a la mà durem un llibre,
portarem la rosa al pit
i als llavis un somriure.
Fem que tot el món conegui
nostre estimada Nació.
Serà petita nostre terra,
però gran el nostre cor.
Josep Mª Barenys i Barenys
Castellvell del Camp, Març de 2007
Powered by LifeType
