QUÈ SOM ?
QUÈ SOM ?
Què som? Qui som?
Antiguitat incalculable,
molècules de pols i aigua,
misèria humana.
Mal que ens pesi,
eternitat assegurada,
Odis i enveges,
quina basarda.
Àtoms, per nostres pares
al atzar recollits,
després ho varem fer nosaltres
ara ho fan els nostres fills.
Però, som quelcom més ?
Si sols fóssim pols i aigua,
seriem com a cossos morts
perduts en la contrada.
Què ens fa bategar el cor ?
Què manté aquesta flama ?
La il·lusió d’un dia millor ?
o tal volta, una enyorança.
La tornada als arrels,
després d’una vall de llàgrimes ?
Tornarem a nostres fons
quan no quedin bategades.
Del Univers hem sortit,
i a ell tornarem, sens dubtes.
Ens uneix un fort lligam,
grosses cadenes feixugues.
I de la intel·ligència què ?
Què pot ser és cosa estranya ?
Ella compta amb força vital,
amb ella es mouen muntanyes.
És el nucli que ens uneix
amb el Cap de l’existència,
Amo de tot el món,
Senyor per excel·lència.
Què ens mou la ment ?
Perquè la nostra pensa ?
Sempre buscant un món millor
que ens alegri la existència.
I si aquest món no trobem,
potser sigui l’hem de merèixer
omplint la vida de contingut,
d’amor i complaença.
Som pols del Univers,
recollit de mica en mica,
un dia a ell tornarem
entregant la nostra vida.
Érem, som i serem
àtoms, en el colossal univers.
Si no fos la nostre ment
seriem poc menys que res.
Gener de 2006
