El bloc del Joan Ruiz

Quan hi ha partit, hi ha partit, pensava tornant de Cunit. Allà tenim una agrupació forta, amb quadres, arrelada. Això en circumstàncies, com les actuals, es nota molt, estem a l’oposició, l’equip de govern en lloc de dedicar-se a governar, es dedica a acusar de tot a l’anterior equip de govern, tot això barrejat amb l’ambient general tant poc propici pels socialistes. Doncs mira organitzen un sopar d’estiu (cadascú es porta alguna cosa i l’agrupació taules cadires, etc) i son mes de 200.  

Aquests dies que una part de l’opinió pública s’ha tornat tant a la contra dels funcionaris, cal reivindicar la tasca eficient, callada, incansable, de tants i tants servidors públics que des del seu lloc han contribuït, contribueixen i ho continuaran fent en construir un país millor per tots.

Avui he fet petar la xerrada en un d’aquests, el José M, que marxa cap a la seva terra, després d’anys a Madrid de tasca eficient, en tot el relacionat amb l'u per cent cultural, tasca finalment poc agraïda, sempre a segona fila

Tornant al Congrés he pensat precisament això que no sempre som, ni sabem ser, agraíts  

Al sopar de Torreforta, ahir nit, vaig anar de taula en taula provant, sobre tot els dolços, i preguntant. ¿Al vostre voltant que escolteu, últimament? Vaig quedar parat de la unanimitat, que vaig trobar. Senten parlar i parlen ells mateixos, de la prima de risc, de la borsa, de Bankia i del Rajoy (d’aquest últim malament, o molt malament)

Sembla que la cultura econòmica del país, que mai ha estat molt alta, està pujant

Encara ens va donar temps d’arribar-nos fins la Pineda a passejar una estona de caseta en caseta. Clar que això de tenir temps per fer la visita és fàcil. S’estan allí els tres dies tot el dia i tota la nit. Aquest any hi havia més cotxes que mai. No es podia aparcar, si no era perquè algú marxava.   

Feia dies que esperava que fos avui. Tenia ganes de veure a mes d’un i d’una dels “25” Els diputats del PSC de l’anterior legislatura. He anat amb l’Anton i tot i que portaven GPS, al final ens hem fet un embolic. Total que hem aparcat el cotxe i hem buscat el punt de trobada caminant.

A la Plaça de l’ajuntament, que ara no recordo com es diu i que te un aire com caribenya, ens hem pres un granissat per fer passar l’estona. Els qui havien arribat a primera hora estaven a un museu.

Per cert que he preguntat a la cambrera si tenien orxata granissada i no se que ha entès però m’ha servit una barreja de granissat de llimona i de orxata freda. Tenia un gust estrany però com que tenia molta set i feia tanta calor m’ho he pres.

El dinar era all cremat, una recepta típica de Vilanova, que no estava malament i que he apuntat darrera d’una tarja per veure si un dia la faig, estava bo. Però això no tenia importància, el que si ho tenia ha estat xerrar, saber que s’ha fet de cadascú,. Qui ha tornat a la feina d’abans, qui està a l’atur, qui busca feina qui s’ha jubilat, qui està fent el doctorat que no havia pogut fer. Recordar anècdotes, criticar l’actual govern, parlar del futur del PSC. Tot en mig d’un aire de complicitat de companyonia, d’amistat.

M’ha costat molt aixecar-me de la taula.

A banda que a la tarda a Tarragona teníem una reunió de caps de llista municipals i primers secretaris d’agrupació amb Rocio Martinez Sampere per parlar del Pacte Fiscal. Sembla que arribarem a tenir una postura molt majoritària al PSC.

Anant després a l’aparcament li he comentat que entre els qui anomenem amb la nostra “jerga” la nostra gent no sento parlar del Pacte Fiscal, ni per exemple del Tercer Fil però si de les retallades en Sanitat, de la por a no cobrar la pensió, de la matricula a la Rovira i Virgili que ha pujat molt, de l'atur. Llàstima que l’aparcament estava molt prop.  

Amb motiu del primer aniversari de la constitució dels ajuntaments, tenim agrupacions que ho commemoren. La de Calafell és de les que més. Ha organitzat 4 actes a 4 llocs diferents del municipi, al mateix Calafell, a una urbanització, a la Platja i a Segur. Avui he pogut arribar i fins allà he marxat.

Trobo que ho fan bé, passen un power point i el Ramon Ferré, el portaveu municipal és força didàctic. Explica que ha fet l’equip de govern en aquest any i el que haguéssim fet nosaltres.

Els assistents seguien les explicacions amb atenció i després han fet preguntes

Els companys de l’Agrupació de Vandellòs i Hospitalet estan contents. Ja fa un any que tenen l’alcaldia. Els ha passat l’any en un no-res. A l’esmorzar d’aquest matí per celebrar-ho he estat discutint amb uns quants veterans. Em deien que fem una oposició massa tova a Madrid i que a aquest Rajoy cal pega-li més fort. Els he preguntat que diu la gent que coneixen al seu voltant. M’han contestat que tothom parla malament del PP i que sembla com si ningú l’hagués votat.

Els he dit que les enquestes no diuen això (encara?)

 

publicat a