El bloc del Joan Ruiz

Feia dies que esperava que fos avui. Tenia ganes de veure a mes d’un i d’una dels “25” Els diputats del PSC de l’anterior legislatura. He anat amb l’Anton i tot i que portaven GPS, al final ens hem fet un embolic. Total que hem aparcat el cotxe i hem buscat el punt de trobada caminant.

A la Plaça de l’ajuntament, que ara no recordo com es diu i que te un aire com caribenya, ens hem pres un granissat per fer passar l’estona. Els qui havien arribat a primera hora estaven a un museu.

Per cert que he preguntat a la cambrera si tenien orxata granissada i no se que ha entès però m’ha servit una barreja de granissat de llimona i de orxata freda. Tenia un gust estrany però com que tenia molta set i feia tanta calor m’ho he pres.

El dinar era all cremat, una recepta típica de Vilanova, que no estava malament i que he apuntat darrera d’una tarja per veure si un dia la faig, estava bo. Però això no tenia importància, el que si ho tenia ha estat xerrar, saber que s’ha fet de cadascú,. Qui ha tornat a la feina d’abans, qui està a l’atur, qui busca feina qui s’ha jubilat, qui està fent el doctorat que no havia pogut fer. Recordar anècdotes, criticar l’actual govern, parlar del futur del PSC. Tot en mig d’un aire de complicitat de companyonia, d’amistat.

M’ha costat molt aixecar-me de la taula.

A banda que a la tarda a Tarragona teníem una reunió de caps de llista municipals i primers secretaris d’agrupació amb Rocio Martinez Sampere per parlar del Pacte Fiscal. Sembla que arribarem a tenir una postura molt majoritària al PSC.

Anant després a l’aparcament li he comentat que entre els qui anomenem amb la nostra “jerga” la nostra gent no sento parlar del Pacte Fiscal, ni per exemple del Tercer Fil però si de les retallades en Sanitat, de la por a no cobrar la pensió, de la matricula a la Rovira i Virgili que ha pujat molt, de l'atur. Llàstima que l’aparcament estava molt prop.