El bloc del Joan Ruiz

Hem constituït el grup parlamentari socialista a la Sala Ernest Lluch, la que popularment es coneguda per la de “les columnes” A la reunió hem acordat que la direcció continuí, provisionalment, sent la mateixa de l’anterior legislatura fins el Congrés Federal del PSOE que serà a primers de febrer. Considerant que tenim pel mig el congrés del PSC, els Nadals, Cap d’Any, Reis i que al mes de gener només  hi ha plens extraordinaris m’ha semblat raonable. Això si, com no tindrem a Zapatero, serà Rubalcaba el president del grup. Dels 169 diputats socialistes de fa 2 mesos, no arriba a 60 els que hem tornat. Uns no van anar a les llistes perquè ho van demanar, altres perquè les seves organitzacions territorials els van substituir i altres perquè no han estat elegits.

Ara ens haurem d’acostumar a fer oposició. Suposo que per començar ens costarà i mes al mig d’una situació de crisi econòmica com aquesta. Però ho acabarem fent i farem tot el possible per escurçar el temps per tornar a tenir darrera nostre a la majoria.    

Degut a un malentès he acabat a una taula rodona al barri de l’Albada. S’havia de parlar d’actualitat política, o sigui resultats electorals i com veiem el futur i preguntes dels veïns que estaven allí

Com durava una hora i érem dos del PP, dos del PSC i el President de l’Associació de Veïns, el temps donava per poc. No se perquè no hi havia d’altres partits, tot i que han dit que de CIU havia d’anar algú, que finalment no s’ha presentat. Cadascú ha dit la seva i poc mes, en un ambient distés . Hem parlat d’economia, d’habitatge, del futur i del passat. El que mes m’ha impressionat és com el cap de llista del PP feia servir l’emigració com a eina per aconseguir adhesions.

Per prudència m’he mossegat la llengua. 

Avui el nostre representant, Carles Cepero, ha recollit a la Junta Electoral, la credencial dels 2 diputats i 2 senadors que hem obtingut en aquestes eleccions. Després les ha portades al local. Naturalment ens hem fet una foto, quan m'entregava la meva  

Han passat mes de tres anys i mig entre una i l’altra. Ha estat un temps intens. De fet sembla com si fos molt de temps, molt de temps, molt més del que ha estat. Pel mig hi ha hagut pressupostos de l’Estat, eleccions autonòmiques, plens extraordinaris, nous amics d’arreu Espanya en especial diputats d’Andalusia, la crisi econòmica, conèixer el centre de Madrid, eleccions municipals, les sessions de control dels dimecres, treball a les comissions, reforma dels Pactes de Toledo, seguiment del 1% Cultural, aprendre molt i de moltes coses, visites als ministeris, treballar amb el portàtil a l’AVE i així un llarg etc. etc. etc

Vaig participar fa unes setmanes a la plantada d’arbres que organitzava l'Onada, a la llera del Francolí. Ja fa uns dies que em passava pel cap i avui aprofitant una estona he anat a veure el que em va tocar plantar.

És un arbre de ribera, diria que un xop. He aparcat el cotxe sota del pont de l’autopista i he anat caminant fins trobar-lo. Les pedres que vaig posar al seu voltant el fan molt fàcil de reconèixer. Anant i tornat he trobat un munt de bolets, entre d’ells uns quants xampinyons dels grossos.

Més tarde he estat dinant amb un grup d’amics colombians amb qui m’ho he passat força bé. En acabar hem fet tertúlia una bona estona posant en comú preocupacions. La veritat és que el resultat de les eleccions no els te tranquils.

 

Per cert que a banda d’altres moltes coses, més serioses, m’ha quedat gravada la fórmula d’un dels postres “Las Natillas” que no tenen res a veure amb les d’aquí. La recepta més o menys és la següent.

Es barreja, en un bol, mig litre de llet amb farina de blat de moro (la venen en supermercats com a Harina de Colombia) fins que tens una pasta homogènia. Al mateix temps que en una cassola fas bullir a foc lent llet amb “panela”(una mena de sucre de canya) i vainilla en rama, remenant tota l'estona.

Quan ja tens la llet bullint vas afegint la pasta, coco ratllat, dues cullerades de mantega i continues a foc lent, remenant 10 minuts més.

He estat aquesta tarda a la Cooperativa Obrera, a una xerrada, trobada, col·loqui, organitzada per l’Ateneu Republicà de Tarragona. Participaven un representant d’un grup contra els desnonaments per no pagar hipoteques,  un altre de Democràcia Real Ja! i dos mes del Moviment 15-M. Els dos últims grups enfrontats però no he entès el perquè, tot i que cal dir que ho han explicat.

Cada grup ha dit la seva i alguns dels assistents(uns 30) també. La major part dels comentaris sonaven a aquests escrits que reps per internet contra tot i en especial contra els banquers i els polítics. Quan pensava que m’estava sortint d’escoltar, escoltar, escoltar i callar, el Josep ha dit allò  “és una indecència que un diputat tingui dret a una pensió vitalícia per ser diputat 4 anys i un dia” I llavors he demanat la paraula i he tornat a explicar per enèsima vegada que això no és veritat. Pels comentaris posteriors diria que la majoria no s’ho han cregut, inclús hi ha qui no s’ha cregut que nòmines de diputats, ingressos i la seva declaració de bens és pública, tot i que només cal entrar a la pàgina-web del congrés de diputats i comprovar-ho.

De tota manera el millor comentari ha estat el del noi que representava el moviment 15-M que ha dit que era molt interessant el que deia, perquè clar un moviment com el que ell representava no podia basar-se en bulos. Llavors he estat jo el que l’he mirat amb incredulitat 

La nit electoral el recompte és provisional, l’oficial, el de veritat, és el que s’ha fet avui a les Juntes Electorals. Mentre aquest diumenge milions de persones seguien el provisional, avui el definitiu, el de veritat, tenia molt pocs seguidors. Ha començat a les 8 del matí amb l’escrutini dels tarragonins que estan a l’estranger i que han votat. He anat a fer costat al millor equip que a la Junta havia (millor dir el millor i l’únic que hi havia a aquella hora)

Ha estat un dia llarg, molt llarg. El matí ha començat gris, a migdia semblava que anava millor, però a la tarda ha tornat el color gris

He passat el dia amb l’alcalde Ballesteros, de taula en taula saludant als presidents i els vocals i naturalment als nostres interventors. A tot arreu li preguntaven per la seva filla. A mi els nostres interventors em preguntaven com anaven els coses. Tot i que les impressions i notícies que teníem no eren bones els hem animat

Quan a les 8 de la nit els mitjans de comunicació han donat les enquestes a peu d’urna i més tard han anat arribant els resultats,  els pitjors pressentiments han acabat fent-se realitat.

A partir d’aquell moment tota la nit electoral s’ha centrat en donar ànims als interventors que anaven arribant des de les taules electorals amb les actes i fer declaracions a la premsa local.

El pitjor moment ha estat contactar amb l'Anton i la Lluïsa quan ha quedat clar que continuàvem només Francesc i Jo mateix. El millor, molt més tard, quan ja molt avançada la votació, hem començat a veure que al Senat, no només el Joan era senador, sino que tot i que CIU guanyava a la província Txus Sequera també seria senadora. Ja ho miraré, però només queda pensar que la causa ha estat el vot d’ICV afegit al nostre.   

Txus Sequera

Com finalment es va suspendre el que tenia a la tarda, a les set he anat fins Campclar  i m’he arribat fins el Centre Islàmic del barri, el que està on era abans el Supermercat Astur. A la porta m’esperava Abderamane. Havien preparat entrant a ma esquerra amb una quarantena de cadires per a que els expliques la importància de les eleccions d’aquest proper diumenge i també com es votava.  He esperat un moment i en cinc minuts ja tenia al voltant vora dues-centes persones que esperàvem que parlés. M’han escoltat amb atenció i han aplaudit. Tot i que la majoria no tenen dret a vots també la majoria s’han emportat paperetes i mòlts, molts han fet cua per donar-me la ma.

Desprès he marxat cap a la Torre per participar del sopar de l’agrupació per tancar la campanya. Tinc la impressió que s’està fent un equip maco i que tindrem una bona agrupació. En acabar, quan ja eren més de les 12, a la porta on hem sopat, ens fet la foto de rigor.

I com faig tots aquests dies he tret loteria de l’Agrupació de Tarragona, he començat a vendre participacions i quasi be he liquidat un talonari.  

El PSC surt en defensa de la feina feta en matèria de pensions

publicat el   16/11/2011 13:54 per Redacció Tarragona Ràdio

El PSC surt en defensa de la feina feta en matèria de pensions durant les dues darreres legislatures.
El número dos de la candidatura socialista per Tarragona, Joan Ruiz, recorda que al llarg d’aquests anys les pensions mínimes s’han incrementat. Diu que l’objectiu d’aquesta mesura ha estat ajudar alguns dels col•lectius més vulnerables en els moments de dificultat.
Tanmateix, Ruiz ha sortit al pas de les darreres declaracions del cap de llista de CIU respecte aquesta mateixa qüestió. Jordi Jané va dir que les pensions, a Tarragona, són un 6% més baixes de mitjana que al conjunt de l’Estat, i que els pensionistes bascos cobren més. Pel socialista, aquestes dades són enganyoses i explica que les pagues es regulen en funció dels anys de cotització de cada persona, independentment d’on viu.
Ruiz diu que actualment la pensió mitjana a Tarragona se situa en els 934 euros, enfront els 920 del conjunt de l’Estat

publicat a

.