El bloc del Joan Ruiz

L’estiu te això dels sopars improvisats. Cadascú prepara una cosa, agafes una ampolla que hi ha per casa, fas una truïta d'alguna cosa "diferent" i acabes com ahir al cal Lluís sopant amb un grup de gent. Es parla de coses “agradables” i sobre tot es parla de coses “diferents” coses de les que no estàs acostumat a parlar o que no estàs acostumat a escoltar (es veritat que de vegades et mossegues la llengua per no constestar), tot i que pel general tohhom intentar no molestar a ningú. I s’expliquen acudits i anècdotes mentre fa aquell airet de les nits d’estiu (no mires el rellotge, o potser no en portes) i tot et fa desitjar que el sopar no acabi

El Firagost s’ha transformat. No fa encara massa anys hi havia un munt de paradetes amb fruita i verdures que feia goig mirar-les. Tomàquets enormes, carabasses de tota mena, préssecs grocs, vermells, nectarines, “paraguaios”, i al costat  ampolles de vi, cava o d’oli o d’altres productes elaborats

Ara més aviat trobo que és al contrari, avui es veien ampolles de vi de tota mena, productes elaborats, oli amb ampolles que com algunes de els de vi podríem dir “artístiques”. En canvi la fruita i la verdura, natural, com es recull al camp, cada vegada hi ha menys.