El bloc del Joan Ruiz

Torno content de la reunió a Madrid, Portem tot l’estiu amb declaracions d’entitats, pàgines senceres als mitjans de comunicació, rodes de premsa de dirigents polítics, parlant de la "retallada” d’infraestructures del Ministeri de Fomento a les nostres comarques. Sembla com si el Ministeri esmentat ens tingués castigats.

I la veritat és que si veus les quantitats invertides i les obres en marxa es fa difícil mantenir aquests arguments. Ara fa una estona a la “Comisión de Fomento” el Ministre ens ha explicat que com a conseqüència dels estalvis, la millora del deute públic i altres circumstàncies, el ministeri te una mica més de marge econòmic i es poden “repescar” algunes de les obres que s’havien de “retallar” per combatre el dèficit.

L’Autovia A-27, un dels trams de la qual estava entre els que ens feien patir i amb possibilitats de rescindir el contracte per tornar a licitar serà una d’elles.

Des del grup parlamentari i en especial el nostre coordinador, el Francesc, s’ha fet tot el que calia per a que al ministeri veiessin la necessitat de no parar les obres. L’A-27 no ho arreglarà tot però serà un ajut important pel Port, per les mercaderies, per arribar fins el nord i Centre d’Espanya. Dotarà encara més a les nostres comarques de connexió entre el Corredor del Mediterrani i el que uneix la Barcelona i la Costa amb l’Interior. És sens dubte una molt bona notícia.       

El volum d’inversió a Catalunya en aquests anys de govern socialista ha pujat de manera molt considerable, aquest passat 2009 es van licitar obres per valor de 1.909 milions d’euros i es van executar per 2.620 milions (si ho passes a pessetes..............)   

En 10 minuts arribem i si no m’entretinc massa encara puc arribar al cafè d'aquell sopar al que m’havien convidat a participar  

Si entres a les pàgines que te penjades a Internet el “Instituto Nacional de Estadística” i busques dades de la ciutat de Tarragona trobes algunes que com la quantitat de romanesos, marroquins o llatinoamericans ja podies suposar però també altres que no hauries dit mai. Per exemple tenim empadronats mes de 1.000 persones nascudes a Nigèria o també més de 1.000 persones nascudes a Xina. ¿Tants? ¿Però on son?

No se de quan conec al Josep M. Potser me’l va presentar el Fontxo?  i quan ho va fe em va dir que era del PSU? però fa tant de temps que no ho recordo molt bé. Ha estat el cap de llista del PSC a Altafulla en els últims 3 o potser 4 mandats i ara que era alcalde per una barreja de circumstàncies, algunes personals, ha dimitit, inclús de regidor. Avui mentre xerràvem, recordàvem coses o rèiem i preníem, amicalment,  un tallat, hem constatat que poques vegades hem actuat de comú acord, aquesta vegada encara menys.

 Hi ha una cosa de les festes majors del pobles que a les ciutats ja no es troba, una d'elles “El ball del Fanalet" (si, si, el ball del fanalet)

Ho explico una mica. Tota la pista a les fosques, plena de llumetes d’espelmes, mentre sona un vals interminable i pots veure com els avis ballen, parelletes que es miren com si no hagués res més que mirar, matrimonis que ja s’ho han dit tot. Nens i nenes amb el vestit nou. La mare que balla amb el fill,i la filla amb el pare. A ciutat en canvi hi ha balls, i llocs, de gent jove, de gent “carossa”, de mitjana edat, de rokeros. Als pobles i sobre tot al ball del fanalet, tot està barrejat.   

Potser serà perquè no està fent massa calor, potser per l’hora, potser serà perquè demà és festa, el cas és que a les voreres dels carrers per on passava la “processó” de carros de “Portants de l’Aigua de Sant Magí de la Brufaganya” estiguessin atestades.

"Tenia pressa i els volia acompanyar només una estona. Estaven les voreres tant plenes que “feia cosa“ anar-se’n, allà davant de tothom. Total que he arribat, com la major part de la Corporació fins al final. Hi havia mes gent als carrers del recorregut que seguint el “Seguici Popular de Santa Tecla”  de l’any passat, segur!! 

Aquesta tarda el President de la Generalitat, José Montilla, ha participat a les festes de la Canonja. Després dels actes protocol·laris hem seguit, des del balcó de l’ajuntament, els castells de les colles Jove de Tarragona i de Torredembarra. Veure castells des de d’alt es força diferent, veure com l’enxaneta puja agafant-se a una faixa, al balcó, pot arribar a posar la pell de gallina.

En acabar he sortit volant cap a l’Argentera, on, com l’any passat i l’anterior, i l’altre  he donat un cop de ma en fer el “cremat, que després hem servit per les taules, on tothom estava acomodat escoltant havaneres. A aquella hora i després d’un dia calorós, a la terrassa de la Susi, fa un airet molt agradable, tothom calla, mentre s’escolten les cançons i s’escampa un aroma a ron cremat que m’encanta. El cas és que m’agrada molt cremar-lo, i com he dit l’olor, però no el provo, soc abstemi.

Al sortir de Tarragona el cel estava gris fosc i més endavant semblava que el cel s’havia transformat en aigua i que ens podia caure al damunt. Avui els diaris parlen de quants litres per metre quadrat van caure per tot arreu, però “miraculosament” al mig de l’aiguat generalitzat, a Botarell a l’hora de la sardinada no ha caigut ni una gota d’aigua. Mentre menjàvem sardines i xerraven o el Robert ens explicava acudits, per telèfon ens assabentàvem que als pobles del voltant diluviava.  I ÉS QUE PORTEM UN ESTIU!!

Mentre sortia de Sant Pau, del seu funeral, en rodava pel cap una frase que m'ha dit el seu germà, o potser un dels seus fills “Gràcies per haver vingut”

Va compartir amb nosaltres alguns dels moments més importants de la nostra vida i era, a més a més, un Senyor de Tarragona, així que vaig assistir perquè “afectivament”, el Joan, no podia mancar al comiat, però també com un Diputat a Corts, més allà de la ideologia, per retre homenatge a un ciutadà distingit i estimat de la nostra Ciutat.

Fa uns dies que el Pere em va trucar per comentar una cosa que vaig trobat força interessant. Avui acompanyat d’un altra persona, apassionada com ell de l’atletisme ho hem parlat. Es tracta de que bona part dels nens i les nenes de la nostra ciutat son immigrants o fills d’immigrants, en canvi entre els membres dels equips, de futbol, basquet, etc. i d’atletisme hi ha molt pocs. ¿com es pot corregir? Ho hem estat parlant una estona i potser si que trobarem com ajudar a que això deixi de ser així.    

Entre la ventada de l’any passat, la nevada d’enguany i el que han brostat arbres i arbustos per les pluges d’aquesta primavera, els camins de muntanya necessiten una repassada. El Camí de la Font del Galàpat (pujant Escornalbou) ha quedat be, Feia dos anys que no es netejava i li calia una repassadeta. Ara caldrà pujar un dia amb una motoserra, perquè al mig el camí, a la pujada del Castell va caure un pi enorme que ja està sec i que no hi ha manera de moure, s’haurà de tallar a bocins.

El començament del camí, que estava empedrat, està fet malbé degut al pas de les motos. És força habitual que els camins de muntanya estiguin “destrossats” per la mateixa raó però en aquest cas encara es nota mes. Damunt hi ha “motoristes” que diuen que van per muntanya “perquè ells són ecologistes”. Quina barra!!