Un estudi diu que la meitat de la població cobra sous per sota dels 1.000 euros

Publicat: maig 7, 2010

Segons un estudi del sindicat UGT, el 47.4% de les persones assalariades a les comarques de Tarragona, el que representa 173.393 persones, cobren sous per sota els 1.000 euros. D’aquesta manera, Tarragona és, després de Barcelona, la segona demarcació amb menor percentatge d’inframileuristes. Tot i això, 6 de cada 10 convenis provincials tenen salaris per sota dels 1.000 euros.

A Catalunya, el 42% de la població assalariada és inframileursita, és a dir, que 1.476.383 persones cobren menys de 1.000 euros al mes.

Sectorialment, el comerç és una de les activitats amb major volum de convenis amb categories per sota els 1.000 euros, ja que gairebé el 81% dels convenis d’aquest sector tenen categories inframileuristes. L’alimentació (7 de cada 10) i la indústria (gairebé 6 de cada 10) són altres activitats amb un volum nombrós de convenis inframileuristes. En canvi, els transports (82.4% del total de convenis d’aquesta activitat) i el metall (80% del total de convenis d’aquesta activitat) són sectors on la majoria dels convenis contemplen salaris per sobre els 1.000 euros.
Totes les dades que UGT desgrana de tots els sectors demostren que la precarietat de la classe treballadora està en un dels moments més àlgids.

Les pensions
Per la seva part, el diputat socialista per Tarragona i membre de la comissió del Pacte de Toledo del Congrés, Joan Ruiz ha manifestat que “la pensió mitjana a la demarcació se situa, en aquests moments, entorn dels 739 euros mensuals de mitjana”. A més, ha afegit que amb dades tancades a 1 d’abril a les comarques tarragonines hi ha 146.597 ciutadans que estan percebent una pensió.

Joan Ruiz ha remarcat que en relació al mes d’abril de l’any passat, “el nombre de pensionistes ha crescut en un 2% a Tarragona”. Pel que fa a la tipologia de les pensions a les comarques tarragonines, 91.071 persones perceben una pensió de jubilació; 37.429, una pensió per viduïtat; 14.012, una pensió per incapacitat permanent; 3.900 per orfandat, i 185, una pensió a favor de familiars.

Finalment, el diputat ha afirmat que “és una convicció i un compromís del Govern que la crisi econòmica en cap cas suposi una pèrdua del poder adquisitiu dels segments més vulnerables de la nostra societat com els pensionistes”.

publicat a

UN DIA APROFITAT

Després de l’esmorzar de CCOO, on a banda del que és clàssic hi havia te a la menta i pastes marroquines he estat al d’UGT. El menú era semblant i la distància entre un i altre no anava més enllà dels 100 metres en línia recta, del Parc Saavedra al de Mart.

Hem continuat amb l’acte d’homenatge al monòlit dedicat a Pablo Iglesias, Cada any recordem la nostra història, parlem de l’actualitat i del futur. De tota manera el més important, penso ara, mentre escric, és que passi el que passi i, a banda de les millors o pitjors relacions entre Partit i Sindicat socialistes, nosaltres any darrera any, ens reunim allà al Camp de Mart , davant del carreu del Circ romà, per deixar clar que no només tenim el mateix origen, també objectius comuns.

La manifestació, com altres anys, una barreja dels qui participem sempre amb els qui estan afectats per problemes laborals. Els més sorollosos, com ja comença a ser costum, els de la Joventut Socialista. Gent gran, joves, immigrants, l’alcalde, regidors, sindicalistes de sempre i sindicalistes de fa poc.    

Mai he estat un entès en qüestions musicals però hi ha coses que m’agraden molt el Jazz i els tangos i la Rumba. Així que he passat, per l’Escorxador,  a veure com anava la trobada, sobre tot dels gitanos de la Part Alta amb el cantant Peret. Estaven pràcticament tots. Les dones, sobre tot els joves a primera fila ballant, els mes grans darrera, molts d’ells asseguts. Queia alguna gota però l’ambient era tan càlid que no es notava gens ni mica. Llàstima que no m’he pogut quedar a l’arròs, la feien amb molta carxofa.

De tota manera a Roda de Barà m’han servit un bon plat de “migas”, que he menjat amb raïm. Estaven de primera. Els companys de l’Agrupació de Roda de Barà havien fet una paella enorme, però els quatre-cents comensals han acabat amb tot.

Després de saludar a uns i altres i d’atendre a la ràdio local que m’ha fe4t una entrevista, he sortit disparat en direcció a Alforja

A Alforja l’ambient era també força càlid. Un dinar de Primer de Maig en un paratge magnífic, molt ben cuidat amb unes vistes precioses. Es nota el canvi de govern. He arribat a temps de prendre un tallat i naturalment de saludar a uns i altres.

Passant per Reus, amb el Xavi, hem parat a Reus per saludar als amics dominicans de l’equip de beisbol que estaven entrenant. Quan llancen la pilota amb el “bate” la pilota, que és dura, surt a una velocitat increïble, així que per si de cas, he aparcat el cotxe lluny.  

Quan arribava a Cunit, per visitar la Caseta que els companys de l’Agrupació tenen aquest llarg de setmana a la Fira d’Abril del poble, s’ha posat a ploure, amb aquelles gotes gruixudes que acaben en un moment. Estava tot “a reventar”. Per la part de les atraccions no es podia ni passar , en algunes casetes no es podia ni entrar. Després de donar un tom, amb companys de l’agrupació  i comentar (com a tot arreu avui), la conveniència o no, que Zapatero participi (no he trobat a ningú en tot el dia que digui que no) en aquesta propera campanya hem tornat a la Caseta. Allí després de saludar als nombrosos companys i companyes de l’agrupació que estaven a la cuina de la Caseta, he sortit a buscar el cotxe, acompanyat del José Luis.

I cap a casa !

Si, ha estat UN DIA APROFITAT!!