DISSABTE - 1 de MAIG - DIA DELS TREBALLADORS

Posted by jruiz on 01 Maig, 2010 23:10

UN DIA APROFITAT

Després de l’esmorzar de CCOO, on a banda del que és clàssic hi havia te a la menta i pastes marroquines he estat al d’UGT. El menú era semblant i la distància entre un i altre no anava més enllà dels 100 metres en línia recta, del Parc Saavedra al de Mart.

Hem continuat amb l’acte d’homenatge al monòlit dedicat a Pablo Iglesias, Cada any recordem la nostra història, parlem de l’actualitat i del futur. De tota manera el més important, penso ara, mentre escric, és que passi el que passi i, a banda de les millors o pitjors relacions entre Partit i Sindicat socialistes, nosaltres any darrera any, ens reunim allà al Camp de Mart , davant del carreu del Circ romà, per deixar clar que no només tenim el mateix origen, també objectius comuns.

La manifestació, com altres anys, una barreja dels qui participem sempre amb els qui estan afectats per problemes laborals. Els més sorollosos, com ja comença a ser costum, els de la Joventut Socialista. Gent gran, joves, immigrants, l’alcalde, regidors, sindicalistes de sempre i sindicalistes de fa poc.    

Mai he estat un entès en qüestions musicals però hi ha coses que m’agraden molt el Jazz i els tangos i la Rumba. Així que he passat, per l’Escorxador,  a veure com anava la trobada, sobre tot dels gitanos de la Part Alta amb el cantant Peret. Estaven pràcticament tots. Les dones, sobre tot els joves a primera fila ballant, els mes grans darrera, molts d’ells asseguts. Queia alguna gota però l’ambient era tan càlid que no es notava gens ni mica. Llàstima que no m’he pogut quedar a l’arròs, la feien amb molta carxofa.

De tota manera a Roda de Barà m’han servit un bon plat de “migas”, que he menjat amb raïm. Estaven de primera. Els companys de l’Agrupació de Roda de Barà havien fet una paella enorme, però els quatre-cents comensals han acabat amb tot.

Després de saludar a uns i altres i d’atendre a la ràdio local que m’ha fe4t una entrevista, he sortit disparat en direcció a Alforja

A Alforja l’ambient era també força càlid. Un dinar de Primer de Maig en un paratge magnífic, molt ben cuidat amb unes vistes precioses. Es nota el canvi de govern. He arribat a temps de prendre un tallat i naturalment de saludar a uns i altres.

 

Passant per Reus, amb el Xavi, hem parat a Reus per saludar als amics dominicans de l’equip de beisbol que estaven entrenant. Quan llancen la pilota amb el “bate” la pilota, que és dura, surt a una velocitat increïble, així que per si de cas, he aparcat el cotxe lluny.  

 

Quan arribava a Cunit, per visitar la Caseta que els companys de l’Agrupació tenen aquest llarg de setmana a la Fira d’Abril del poble, s’ha posat a ploure, amb aquelles gotes gruixudes que acaben en un moment. Estava tot “a reventar”. Per la part de les atraccions no es podia ni passar , en algunes casetes no es podia ni entrar. Després de donar un tom, amb companys de l’agrupació  i comentar (com a tot arreu avui), la conveniència o no, que Zapatero participi (no he trobat a ningú en tot el dia que digui que no) en aquesta propera campanya hem tornat a la Caseta. Allí després de saludar als nombrosos companys i companyes de l’agrupació que estaven a la cuina de la Caseta, he sortit a buscar el cotxe, acompanyat del José Luis.

I cap a casa !

Si, ha estat UN DIA APROFITAT!!    

 

 

 

 

 

Information and Links

Join the fray by commenting, tracking what others have to say, or linking to it from your blog.




Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan:



Comentaris

No vull que es publiqui

Elena Salinas | 12/05/2010, 09:54

HOla Joan,

Sóc companya socialista, però de CCOO. I voldria comentar-te un parell de coses: la primera, el logotip de CCOO ha canviat, i no és el que publiques (ja fa més d'un any, que ha canviat); la segona, hi ha moltes persones, cada vegada més, que som socialistes, però de CCOO. No sé fins a quin punt, us podeu desvincular de la UGT, o no. Però diria que fa més de 15 anys que no és obligatori ser d'un lloc i de l'altre.

Ho comento perquè hi ha gent que es deu sentir ferida, tot i que també sóc de les que penso que, en una utopia, només haurien d'existir un sindicat de treballadors i un partit polític de treballadors. Però, la realitat, ens diu que no és pas així.

Cordialment,

Elena