Per l’interior dels meu cervell i altres llocs, es mouen pensaments, idees i sentiments que potser mai explicaré a ningú i es que crec que tampoc interessen massa però que cada moment estan presents en la quotidianitat, son coses que molt sovint em fan riure, altres que inquieten o que em produeixen perplexitat...avui tinc ganes que surtin al exterior... fem teràpia blocaire ?

A veure dic “els homes de temps”, vet aquí, a mi em produeixen la sensació de que sinó poden anunciar catàstrofes, aiguats, terratrèmols ect. no estan contents, com un bon tsunami no hi ha res, o un huracà i sobre tot les advertències “vagin en compte” com si un pogués fer massa cosa amb les forces de la natura, hi ha un a la tv3 que potser es l’únic que es salva (es mes moderat) que es el Toni Nadal... recordo que ja fa uns anys el llavors home del temps l’Alfred Rodríguez Pico va anunciar “UNA GOTA FREDA” amb un to tant apocalíptic que la gent es vam quedar una mica espantats, llavors la família vivíem a uns 10 Km. de la Ciutat i com que vam tenir que agafar el cotxe els coneguts ens deien “ us heu atrevit amb el temps que han anunciat ? total que el senyor A.R.P. l’endemà va tenir que sortir a la televisió ha demanar disculpes... home, doncs sí que va ploure una mica però ningú es va ofegar. Penso que potser el “sumun “ per un meteoròleg fora pogué anunciar la fi del mon a base de llamps i trons.

Un altre espècie que em crida l’atenció son les caixeres dels Supers... resulta que un procura omplir el carro d’una manera racional, primer les llaunes, la llet, o sigui el pesant i va posant segons la fragilitat del producte per acabar amb el pa, la bossa de patates fregides i els iogurts si es el cas, però vet aquí arribem a la caixa i encara que amb tota la cura possible vas anant col·locant les coses de forma que no es xafin, no se com està fet però la cinta corra, pit, pit i veus que el pa va parar sota les llaunes de cervesa, damunt dels iogurts hi ha la botella del Fairy i que unes mans van anant empenyent les coses fins que al final es fa una muntanya i que tot plegat sembla un nyap i desprès el total i et tornen el canvi amb un munt de papers que no tens temps de desar perquè ja està baixant la riada del següent comprador... això ho trobo odiós i mes d’una vegada he estat a punt de no pagar i deixar la compra... per això quant haig de comprar molt de fato ho faig per Internet però no a qualsevol Super doncs ni ha alguns que també son força destralers i la compra arriba com arriba, ara però en tinc un que aquest si que es SUPER fins hi tot l’endemà et truquen per que valoris la seva feina.

Be, bloc no tinc mes temps un altre dia continuarem amb el tema, ui, queda molt, hi ha els de les frases celebres, els “amics”, els dels “pps”, l’estil perruquer, els que criden per Internet... en fi que “tots som bitxos “ la frase preferida de l’Alexis i meva i que ens fa riure molt. Fins aviat,