Aquests dies no t’escric massa i es que escric damunt del mar, damunt de la calor i les paraules s’esborren, s’esvaneixen, per això passo per aquí perquè em guardis el record d’aquests moments de somriures i també de suors, un altre estiu, diferent, encara que de vegades no ho sembli, el viatge de la vida no para mai en aquest moment estic viatjant per la part fosca del univers amb tota la bellesa dels seus punts lluminosos...

I parlant de punts lluminosos... Primo Levi aquest magnífic escriptor m’ha fet donar compte de la quantitat de punt vermells que hi ha en la meva vida en un dels seus fantàstics relats, es sorprenen la seva imaginació... es molt divertit, la maquina de fer poemes, la bella dorment congelada, els caçadors d’ànimes; te un punt que em recorda a Perucho, que ja saps que m’agrada molt.