Llavis que dansen

Bona nit Bloc,

Avui m’ha vingut de gust rellegir aquest poemari de la Olga, “Llavis que dansen”, Premi Carles Riba 1987, ja fa uns quants anys però els poemes continuen vigents i esplèndids.

“Damunt d’un oceà
de dringadisses
imprevist
hi flota un altre matí”
G. Ungaretti
Naufragis

Obro a l’espai un llarg desig de tu
I llenço al mar la xarxa imaginada:
fils que vibren a l’aire
amb llevant o mestral.
Sovint arriben amarats de pluja
amb missatges de nàufrags errants
o amb cants distrets de mariners feliços.
Algun senyal em portaran, espero,
i escolto el mar que torna i retorna
d’un llarg viatge sense tu.

Olga Xirinacs i Díaz