L’Olga Xirinacs en aquest llibre explica viatges reals que ella ha fet mitjançant el tren, des del mític Orient Express fins als borreguers de proximitat, descriu a banda de la decoració luxosa o les cutrades i mal estat de molts trens, els companys de viatge que es troba, les vides que endevina ect. m’agrada’t... com que surt el “Talgo” quan va a Paris, he recordat que una vegada també vaig fer aquest trajecte però que a mi no em va agradar gens anar embotida en aquell compartiment, tot i que vam anar a sopar al vagó restaurant, que per cert has de fer tota una excursió per un munt de passadissos amb rebolcades i sacsejades que et fa l’efecte que no hi arribaràs sencer... en fi la Olga si adapta fantàsticament... jo prefereixo l’avió... una hora i zaaas !!!
També hi ha una part del llibre que dedica a les estacions, aquí si que m’emociona't amb l’estació Central de Nova York on hi vaig passar una bona estona vivint aquell moment fascinant... res... records... però si m’ho proposo sento la campaneta de Combray...
Ahir vaig pogué veure aquesta peli del fauno, la fama de bona que tenia vaig trobar que estava molt merescuda, em va agradar molt sobre tot la part fantàstica... la part real vaig trobar algunes escenes una mica crues, però clar reflecteixen la realitat...
Qui pogués tenir un tros de guix per obrir portes... que portessin per camins de fades...
Ja fa uns quants dies, mes aviat un parell de setmanes que la lectura va de Irlanda, dels “Dublinesos” del James Joyce, he de dir que vaig començar a llegir amb una mica de recança per allò del “Joyce” si ho entendria, si m'avorriria, si ho trobaria una antigalla, ect. però la veritat es que poc a poc m’he anat entusiasmant fins arribar a la classe magistral sobre el tema que ens va fer al Club de Lectors el Dr. Joaquim Mallafré (traductor al català de Joyce) i que quan va acabar, el llibre encara em va agradar molt mes, i desprès per acabar-ho d’arrodonir vaig assistir al teatre “El Magatzem” al espectacle “Quatre històries” creat a partir de quatre contes inclosos a “Dublinesos” on tres actors van fer una posada en escena magnifica.
M’ha agrada’t aprofundir en el tema, m’ho he passat molt be i crec que no ho oblidaré fàcilment com de vegades passa amb moltes lectures.
Veinte historias de la Barcelona americana... y una pregunta descarada.
Bona nit Bloc,
He acabat de llegir aquest llibre i novament m’ho he passat molt be amb el Héctor Oliva, si a “Passatges a Amèrica” explicava la vida i aventures d’alguns catalans agosarats que hi varen anar i que hi van fer fortuna, en “la Barcelona americana” descobreix llocs, anècdotes, i curiositats de Barcelona que tenen relació amb Amèrica.
Per exemple d’on van sortir els diners per construir la casa Milà, que per cert que van ser d’un tal Josep Guardiola... l’edifici va costar unes 600.000 mil Pessetes... el Guardiola estava casat amb la Roser Segimon que al enviduar es va tornar a casar amb en Milà i aquest es el que va cridar a Gaudi per construir La Pedrera.
El que m’ha fet gràcia es que el matrimoni Josep-Roser diu que van viure uns anys al Passatge de la Concepció en un edifici senyorial que avui en dia es una residència per estudiants i que jo vaig visitar quan la Rosa volia anar a la Universitat a Barcelona.
Totes les histories tenen el seu punt de gràcia... un detall que m’ha xocat i que no hi havia caigut mai es que a les perones deuen el seu nom a la Eva Duarte de Peron... ves per ‘on . :D
Fa un munt de dies que em persegueix aquesta cançó, te molts anys i al tornar-la ha sentir m’han vingut molts records... potser agafo la guitarra i...
M’encanta la lletra:
“la cajita de madera, la misma que contuviera, la misma que contuviera lapisitos de color...” “ era un raro ejemplar de color adamascado era un preso resignado a la mision de cantar...”
Avui nou projecte de la col•lecció "Art emergent" l'Alba Comenge presenta una proposta sobre la memòria, que fa que replantexis el perquè dels records que oblidem i que ja no son records sinó records que recordàvem..."un estimul particular pot ser la causa que es revisquin moments similars del passat", "Necessitem els records per saber qui som", interessant...
Diu que un moment abans de néixer ho recordem tot, però que al instant ho oblidem per poder descobrí-ro poc a poc.
Un exercici: recordar la gent que va només a les inauguracions que hi ha pica-pica... :D
Aquestes fotos son de la presentació del llibre de la Rosa “Evito el verb” que com ja et vaig dir es va fer el passat dijous al Museum, hi va assistir molta gent i va ser una festa molt bonica, el Oscar (el vertigen del trapezista) va fer una presentació molt xula del llibre entre altres coses va dir : “ La Rosa ha creat un espai propi per crear la seva poesia. Ha creat un espai poètic on s'hi sent còmode i s'hi mou amb llibertat.
El llibre té dos pilars bàsics: la recerca de la veritat i les batalles que s'hi lliuren. La veritat és una recerca constant i infatigable.
En el llibre també hi apareixen conceptes antagònics com la memòria i l'oblit, o el tu i el jo.
L'autora vol congelar el present i deslliurar-lo del seu caràcter fugiser. Evito el verb és un viatge ple de vicissituds emocionals.” , seguidament el Nani i la Rosa van llegir uns quants poemes i desprès brindis i xerrameca.
Be, com pots veure aquesta es la invitació a la presentació del llibre de la Rosa, serà el proper dijous a les 8 del vespre al Museum cafè, i el acte anirà a càrrec del escriptor i blocaire Òscar Palazón, em fa molta il•lusió, ja t’explicaré la vetllada.
