L’any 1978 una jove francesa viatja fins a Beijing per estudiar xinès. Ben aviat coneix un noi fill d’un sinòleg de gran prestigi, que no tardarà gens en revelar-li la seva preocupació mes secreta : retrobar una de les parts desaparegudes d’un misteriós manuscrit, escrit en una llengua desconeguda, de la qual fins a dia d’avui només ha pogut desxifrar la primera frase: “Una nit que no havia sortit la lluna”. Segons explica la llegenda, Buda en persona hauria lliurat el manuscrit als seus deixebles.

Aquesta es el argument del llibre, però la veritat es que m’ha costat veure’l o millor dit trobar-lo ja que s’enreda en tantes giragonses que al final no sabia on era el fil, de totes maneres potser no importa massa ja que anant llegint es passa be amb les fantasies i realitats que explica, hi ha escenes sorprenents com quan conta el que passa casa dia a la botiga de fruites i verdures que al fer caixa, apaguen les llums i cada u agafa el que pot del calaix, això només dura uns segons i quan la llum torna tothom dissimula; o allò de la mosca lligada amb un fil a la barnilla de les ulleres que porta un dels protagonistes quan baixen a treballar al pou d’una mina per que serveixi de indicador del oxigen...

A la reunió del Club de lectors molta gent va coincidir en que es un llibre una mica complicat de llegir, ara be, jo el trobo molt original, amb una història brillant i gens monòtona.