L’any 1978 una jove francesa viatja fins a Beijing per estudiar xinès. Ben aviat coneix un noi fill d’un sinòleg de gran prestigi, que no tardarà gens en revelar-li la seva preocupació mes secreta : retrobar una de les parts desaparegudes d’un misteriós manuscrit, escrit en una llengua desconeguda, de la qual fins a dia d’avui només ha pogut desxifrar la primera frase: “Una nit que no havia sortit la lluna”. Segons explica la llegenda, Buda en persona hauria lliurat el manuscrit als seus deixebles.

Aquesta es el argument del llibre, però la veritat es que m’ha costat veure’l o millor dit trobar-lo ja que s’enreda en tantes giragonses que al final no sabia on era el fil, de totes maneres potser no importa massa ja que anant llegint es passa be amb les fantasies i realitats que explica, hi ha escenes sorprenents com quan conta el que passa casa dia a la botiga de fruites i verdures que al fer caixa, apaguen les llums i cada u agafa el que pot del calaix, això només dura uns segons i quan la llum torna tothom dissimula; o allò de la mosca lligada amb un fil a la barnilla de les ulleres que porta un dels protagonistes quan baixen a treballar al pou d’una mina per que serveixi de indicador del oxigen...

A la reunió del Club de lectors molta gent va coincidir en que es un llibre una mica complicat de llegir, ara be, jo el trobo molt original, amb una història brillant i gens monòtona.

Demà dia 22 hi haurà a la Casa Canals la presentació d’aquest singular llibre tot i que es molt plural ja que hi intervenen un bon grapat de dones totes molt “eròtiques i despentinades”, el llibre es un recorregut per la poesia catalana en clau de dona , a cura d’Encarna Sant-Celoni amb il•lustracions de Maria Montes.

Al tarjetó de la invitació diu que llegiran dels seus poemes algunes de les poetes del llibre, com es ara Montse Anfruns, Sílvia Bel, Mari Chordà, Rosa Comes, Teresa Domingo, Núria Freixa, Cinta Mulet, Isabel Ortega, Tonia Passola , Encarna Sant-Celoni...

Continuo aquests dies (quan puc) amb l’Scan fotogràfic, el projecte del Pieter Hugo m’ha impressionat per la seva originalitat i el contingut tant diferent, per exemple la sèrie que dedica a un grup de joglars que amb les seves hienes- animals ferotges que no imaginava que fossin tant grans- van voltant per pobles i ciutats oferint espectacle, com es ara allò “nostre” dels gitanos i la cabra, però en aquest cas a lo “bèstia”, l’he buscat al google i al seu web surten quasi totes les fotos que he pogut veure al natural, tot un luxe ja que encara que no ho sembli aquests dies la meva Ciutat es el punt neuràlgic de la fotografia internacional o mundial com han subratllat alguns medis.

Mentre, les orenetes continuen donant-me la tabarra allà al celobert... allò de “volveran las oscuras golondrinas “ pot ser molt poètic però son tan repesades amb els seus xiscles que al final t’agafen ganes d'escanyar-les... sobre tot a la nit perquè encara que sembli que no, doncs es que si, a la nit també piulen, jo em pensava que a la nit menys els rossinyols els demés ocells dormien... en fi

Aquests dies he anat a algunes exposicions del “Scan”, encara en tinc unes quantes mes per visitar doncs Escan es una manifestació fotogràfica a nivell internacional i acull propostes de fotògrafes de tot el mon, i es composa de varies exposicions repartides per diferents espais i la veritat es que hi ha molta qualitat.

El cap de setmana passat vaig poder gaudir d’una visita excepcional a la exposició del Jordi Abelló als trulls del Celler de Masroig.

“Èxode és una col•laboració entre Jordi Abelló (Reus, 1970) i el Priorat Centre d'Art, i ha tingut el suport de la cooperativa del Masroig, que ha posat a disposició de l'artista els antics trulls, una magnífica construcció subterrània del 1917 on fins fa unes dècades encara es fermentava el vi."

El projecte em va entusiasmar el trobo genial i impressiona baixar als trulls i veure el partit que n’ha tret el Jordi, en quan t’acostumes a la foscor relativa que hi ha, veus clarament les figures i els paisatges, llàstima que sigui una exposició efímera ja que a hores d’ara ja s’han apagat els llums i el silenci i la foscor han tornat ha envair el recinte.

“Només amb un carbonet «i poc més», durant quinze dies el pintor Jordi Abelló ha resseguit les taques que va deixar el raïm fermentat als antics trulls del celler del Masroig per aconseguir les imatges d'Èxode, un projecte artístic en què reflexiona sobre la immigració. Un rostre o un horitzó marítim per on creua un vaixell mentre unes figures caminen per la platja són algunes de les imatges que Jordi Abelló ha fet sortir de la «pintura natural» que les humitats i filtracions d'aigua ha creat als trulls.”