Fa pocs dies que he acabat de llegir “La fortuna de Matilda Turpin” del Alvaro Pombo últim Premi Planeta, que aquesta vegada crec que l’han encertada i no com altres anys que ho donen a pepas i pepos... sempre m’agrada’t llegir a Pombo, el senyor dels sinònims, totes les seves històries semblen molt corrents però la introspecció que fa dels personatges es realment magnifica, son històries de sentiments, bons i dolents, que poc a poc van aflorant i que mes d’una vegada t’he hi veus reflectit.

Llegint m’agafa’t moltes ganes de posar-me a “asubio” al despatx del Juan Campos sentint remors de mar, de pluja i de vent...

M’ha xocat que quasi tota la novel•la quan parla del Juan i del Antonio sempre digui el cognom. La trama gira cap un final insòlit que ni molt menys imagines al principi.

Tinc a les mans el últim llibre del periodista i escriptor Ferran Gerhard, encara no l'ai llegit però vull que vegis la edició tant acurada i original que te. Be, potser millor també et transcric l'article que li ha dedicat la revista “Entitats” i així entendràs millor la singularitat del llibre.

“El periodista i escriptor Ferran Gerhard ens torna a sorprendre amb la publicació d’un nou llibre, KS77, que segurament serà molt preuat per els col•leccionistes i bibliòfils a la recerca de peces singulars. Com sempre en l’autoedició continua col•laborant amb l’inefable Guigui pel que fa al disseny i la portada, però l’interior també es molt interessant, especialment per aquella generació que va viure la transició desprès de la llarga i obscura nit franquista. Ferran Gerhard ens demostra com l’espurna de la rebel•lia no s’apaga així com així i roman amb els anys, com si fos un gest inculcat per la joventut mateix. Molts dels que van viure uns temps de silenci en què la por i els ideals feien sentir joves s’identificaran en la narració d’aquestes pàgines.

El KS77 que dóna títol al llibre no és altra cosa que el misteriós tatuatge que portava Welzel-Ches, el reu que fou condemnat a mort i executat a la presó de Tarragona el mateix dia que Puig Antich ho fou a Barcelona. D’alguna manera el text de Gerhard és un homenatge a totes les víctimes i a tots els que hi oposaren resistència. Especialment sucós el pròleg en castellà d’Amador Sandaño, un anarquista compromès que des de Buenos Aires estira les orelles a l’autor i a tots nosaltres, a propòsit del llibre, perquè vivim en una societat acomodatícia i superficial. El lector no pot deixar de pensar qui és aquest Amador i és fàcil i probable que sospiti que no sigui un alter ego de l’autor. Però això ja és fer volar coloms.”