El escriptor convidat aquesta vegada es Adam Manyé, aquí un petit paràgraf del opuscle editat per la ocasió:

En la història de la poesia occidental, Adam Manyé pertany a aquella tendència que entre els trobadors va sublimar Arnaut Daniel i entre els contemporanis J. V. Foix, amb una presència important de les experimentacions assajades per totes les arts —lletres, música, cinema, etc.— en les quatre darreres dècades. Escriu una poesia difícil, exquisida, d’accés limitat, que busca el mot rar i les complicitats dels iniciats. Adam Manyé és un poeta conceptista, a l’extrem de la sofisticació dels recursos en què la poesia permet recrear-se. I cada vegada, a cada llibre, més, en un afinament progressiu que depura partícules adherides i confirma l’atracció que sobre ell exerceixen la brevetat, l’enginy i el concepte i la paraula xifrats. Dedicar-se a desgranar-hi les influències evidents i possibles oferiria uns resultats limitats. Ell mateix proporciona tota mena de pistes, des de les cites explícites i les endevinables a partir d’unes inicials fins a les subratllades però sense indicació d’autor o les que figuren com un vers més, sense cap altra marca que l’expectativa que el lector, que forma part de la seva comunitat intel•lectual, les descobreixi.