This page looks plain and unstyled because you're using a non-standard compliant browser. To see it in its best form, please upgrade to a browser that supports web standards. It's free and painless.

Amics del Teatre de Vila-seca

Inici | Albums | Administració

« | »

4:48 Psicosi, dissabte 5 al Centre

micsteat | 04 Juny, 2010 12:06

Salud, Amics!

 Aquest dissabte els Amics tindrem l'ocasió de gaudir amb Cia. Delirio teatre de 4:48 Psicosi. L'obra, s’enfronta d’una manera irònica a la desesperació indagant dins l’interior ocult de les persones i situant l’amor al centre de l’acció.

Ara bé, tot i que l’espectacle gira a l’entorn del suïcidi, DeLirio Teatre li aporta un to còmic per fer-lo més atraient. “Volem que la gent no vingui al teatre a patir i creiem que ho hem aconseguit, que surts del teatre i dius ‘Ostres, quina història més dura!’, però surts bé, tranquil”.

El títol de l’espectacle conté un significat ocult, ja que els seus números, 4:48, es refereixen a l’hora exacta en què als malalts depressius els deixen de fer efecte els tractaments mèdics. És aleshores quan se senten en el seu estat de
serenor, en ple judici, i per això molts d’ells prenen la decisió de llevar-se la vida. L’espectacle mostra què passa per la ment d’una persona quan cauen les barreres que separen la realitat de la imaginació.

Malauradament, Sarah Kane coneixia prou bé aquest tipus de pensament perquè també va patir una depressió i, fins i tot, es va intentar treure la vida en més d’una ocasió. De fet, quan va escriure aquesta obra autobiogràfica, el gener de 1999, estava internada voluntàriament en un centre psiquiàtric per una profunda depressió. En finalitzar el text, va intentar suïcidar-se amb pastilles antidepressives i somnífers, però la van trobar a temps i la van ingressar al King’s Collage Hospital. Tres dies després, per falta de personal, Kane va romandre sola tres hores, durant les quals va aconseguir matar-se penjant-se al lavabo amb els cordons de les seves sabates. Acabava de fer 28 anys.

Sarah Kane està considerada a dia d’avui com una de les autores més importants del teatre britànic contemporani i com una de les autores més representades a tota Europa. Aquí a Catalunya, però, s’ha representat poc pel fet que hi ha poques traduccions de la seva obra al català. En aquest sentit, Berenguer assenyala que “hem lluitat per aquest projecte perquè és una obra que no s’ha mostrat massa i creiem que és interessant”.

General :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primavera, estiu, tardor i:



Valid XHTML 1.0 Strict and CSS.
Powered by LifeType
Design by Book of Styles