Benvolgut o benvolguda,
t’escric aquestes ratlles sense saber encara ni qui ets, ni el teu nom, ni la gent amb la qual t’envoltaràs per tirar endavant la difícil tasca que t’has imposat. Això em dóna un cert avantatge a l’hora d’escriure aquestes ratlles perquè no estic influenciat ni per simpaties, ni per antipaties, ni per cap mena de prejudici. Escric aquestes ratlles com a veterà membre de la Colla Joves Xiquets de Valls i ja gairebé inútil per a aportar alguna cosa positiva a aquesta gran entitat bicentenària. És des d’aquesta llibertat que escric aquestes reflexions i, no ho dubtis, des del respecte més gran per la teva decisió de guiar la nau de la nostra entitat. Conduir una colla com la nostra no ha estat mai una tasca fàcil. L’antiguitat de la nostra colla és un valor incalculable, però, al mateix temps, és una llosa que pesa sobre tots nosaltres i que, en certa manera, ens esclavitza a tots en unes formes que la tradició castellera vallenca ha anat construint al llarg dels anys. Allò que dóna identitat acaba, sovint, convertint-se en una cotilla que ens impedeix evolucionar tot el que caldria.
Fetes aquestes primeres consideracions, et vull dir algunes coses que tu, lliurament, pots abocar directament a la paperera. Però tossut com sóc, no vull deixar de dir.
Ser cap de colla de la Colla Joves Xiquets de Valls no és qualsevol cosa. És una responsabilitat de prestigi, alhora que ben difícil. La decisió de posar-te a disposició de la colla no la pots prendre a la lleugera. En l’època moderna, la nostra colla ha tingut massa caps de colla. Aquesta és una apreciació molt personal, però tinc el convenciment que això no ha jugat, precisament a favor de la colla. Avui en dia en què tothom parla de limitació de mandats, parlant de la Colla Joves Xiquets de Valls, jo m’atreviria a dir que convindria parlar de compromís de permanència mínima. Tenir un cap de colla cada temporada no és, des del meu punt de vista, quelcom positiu. Limita el treball a mig i llarg termini i circumscriu la valoració de la teva tasca a l’èxit o el fracàs d’una temporada. Això significa una gran pressió per a tu i augmenta, també, el risc de perjudicar les teves decisions a curt termini. L’ara o mai, l’hauríem de deixar per comptades ocasions.
No anteposis el teu ego per damunt de tot. La colla és un col·lectiu ben ric i variat, però a voltes insuportable. Necessites un equip sòlid al teu voltant. Avui en dia una colla ja no es pot portar com anys enrere. És molt important la personalitat del líder, però ell sol no pot tirar endavant una tasca com correspon a una colla com la nostra. Per tant, valorant la teva disposició a guiar la colla durant un temps, no facis el pas si no tens al teu voltant persones de confiança amb las quals puguis trobar suport. Que t’hi puguis barallar i tot seguit anar a prendre una copa. Sol no podràs i si la gent que tens al voltant no gaudeix de la teva confiança plena i viceversa, fes un pas enrere. El mateix et diria respecte a l’equip de la canalla. Una pota importantíssima per a l’èxit o el fracàs d’una colla. Necessitaràs gent responsable i compromesa. Gent amb idees i empenta i iniciativa.
No et sentis esclau del passat. No tinguis por d’innovar. Els castellers som gent amb un ego molt pujat. Hauràs de saber argumentar molt bé les teves decisions. No deixis de parlar amb aquells que necessitin alguna explicació per part teva, encara que sigui dolorosa per a ell o per a tu. Valora cada persona i la seva aportació. Però no et lliguis a famílies, ni a pedigrís.
Sorprèn el món casteller. Tothom sap la vàlua de la Joves. Tothom sap la nostra predilecció pels castells nets, els que ja hem fet i els que encara podem fer. Però molts dubten de la nostra capacitat de fer castells amb folre i manilles. N’hem fet algun, és veritat, però són excepcionals i esporàdics. Sense renunciar als nostres gustos, hem de fer allò que els altres fan i, si podem, allò que els altres no fan. No ens tallem les ales nosaltres mateixos. Tenim molt per a ensenyar, però també molt per a aprendre. Aprendre dels altres no és res negatiu. Qui vulgui aprendre de nosaltres ho pot fer. Sense presses per l’obligació de fer quelcom en un any, però sense pauses per poder-ho fer en el moment adequat. Amb una continuïtat que massa sovint ens ha mancat.
I per últim. Planteja’t estar a disposició de la colla un termini mínim de temps. No podem seguir amb la tendència negativa d’anar canviant de cap de colla cada any. No busquis només un èxit temporal de la colla i personal, sinó allarga la mirada, que la teva feina pugui ser aprofitada pels que et seguiran en el futur. Viu el present, sí, però amb una mirada llarga. Les persones passem, però els col·lectius permaneixen. És llei de vida que ens anem renovant. Les nostres funcions particulars dins el col·lectiu van variant amb el pas dels anys. Fem-ho amb previsió i sabent quan convé donar oportunitats i quan ser una mica més conservadors.
Enhorabona per la teva decisió. La família t’haurà de comprendre i tu a la família. Amb il·lusió i ganes estic segur que els èxits ens somriuran. Pit i amunt!
Un escrit que s’avança a la decisió; com una reflexió en veu alta, per part d’algú que sap de què parla. Assumir la GRAN RESPONSABILITAT, que suposa el repte de ser cap de colla, no és cosa fàcil. I comparteixo plenament, el que dius, del mandat mínim. No és pot avançar sense un projecte; el què diran és típic, però el que cal és solidesa.
Jo no sóc sòcia, ni tinc veu ni vot, però sí que em permeto opinar, des del respecte, i és dir que de cara en fora, cal ser més metòdics (ja sé que no és l’estil de la colla, però potser cal arribar al temps de canvi).
Josep M, ets un gran orador!!!
Gràcies, Lídia. El mateix i una mica més dic de tu.