En els teus quaranta-cinc anys!

Quaranta-cinc anys. Et poden semblar molts o pocs. Potser s’han fet llargs o curts. Tot plegat, tant se val!

L’important hauria de ser com els has viscut. Coneixent-te, estic segur que els has viscut intensament, en plenitud. Hi hauria coses que les hauries volgut viure diferent, d’altres te les hauries volgut estalviar. Però hi ha una cosa certa, no pots canviar ni el passat, ni el futur. El passat perquè ja ha quedat enrere, el futur perquè encara no és una realitat. Tant sols pots enfocar i centrar-te en el present. El passat l’has d’assumir i acceptar, els encerts, els errors. El pots recordar, però no t’hi quedis. Viure és centrar-se en l’ARA.

Hi ha gent que els sap greu fer-se gran. Em penso que a tu també et sap greu. Però jo et diria que no te n’ha de saber gens. Fer-se gran és un regal. Tot el que has viscut, la gent que has conegut, les alegries que has tingut i les tristeses. Això ens fa humans. Centra’t en la qualitat i deixa la quantitat. El que has viscut és important, però com ho has viscut ho és més. Et veig i em dónes alegria i joia, la teva alegria i la teva joia s’encomana.

Per una criatura potser et fas vella, per mi et fas bella. Es presenten problemes, dificultats, sí. Però els afrontem i no ens podem queixar. Busca la felicitat, la tens ben a prop, en tu mateixa. I comparteix-la amb els que t’envolten. Ja ho fas, ja ho sé, és un consell gratuït.

He compartit amb tu gairebé la meitat de la teva vida. Per mi ha estat una sort. No sé quants més en compartirem, tant de bo en siguin molts més. T’he donat disgustos, vull pensar que també alguna alegria.

Celebra els teus quaranta-cinc anys. Tens motius de sobre per fer-ho. Jo els celebro al teu costat. Segueix vivint-los en plenitud, perquè la teva plenitud omple la nostra, la de tots els que t’estimem.

Per molts anys.