La via xipriota!

La fórmula imposada a Xipre per la UE obra una nova via per fer front a la crisi financera mundial i dins la UE. La nova fórmula és un pas més a les emprades fins ara. Si fins aquests moments ens atracaven de forma indirecta, encara que amb repercussions directes sobre la ciutadania, ara han fet un pas més i, sense vergonya, atraquen als ciutdans per la via directa. Per salvar els bancs mal parits estan disposats a deixar-nos com els nois que veiem a la foto que encapçala aquest apunt, despullats i amb les mans enlaire.

És tot un avís per a navegants. En el procés que hem engegat a Catalunya d’alliberament nacional farem bé de pensar en la conveniència o no de mantenir-nos a la UE. Caldrà que comencem a pensar si no ens convindria més tenir un estatus similar al que tenen Noruega, Islàndia o Suïssa. Islàndia, per exemple, ha tingut iniciatives pròpies per fer front al caos bancari del país. Començo a pensar que en el camí cap a la nostra independència nacional haurem de demanar que ens preguntin si volem seguir formant part de la UE o no.

La fórmula aplicada als xipriotes és un atracament a mà armada en tota regla. Es diu que per fer que els inversors russos que tenen els seus capitals posats en bancs xipriotes cal que aquests, els ciutadans xipriotes, han de pagar part del rescat bancari a Xipre. Per mi això és un robatori a mà armada en tota regla que ens deixa indefensos de cap a peus.

Els catalans estem acostumats a que Espanya ens atraqui any rere any, ara, com a ciutadans europeus i amb el precedent xipriota, estem exposats a ser atracats per la pròpia UE. Convé que hi pensem. I sobretot, convé que no defallim en la nostra determinació a convertir-nos en un estat independent, ara que CiU ens comença a fer sospitar que ha iniciat un replantejament de la seva aposta sobiranista. Dia rere dia, penso que caldrà que ens replantegem la conveniència de seguir a la UE o si més val que ens mantinguem dins l’Espai Econòmic Europeu i prou.

Realment tenim pressa per fer el nostre camí i estar amatents a si dins a CiU comença a imposar-se la via de Duran i Lleida vistos els darrers moviments dins la federació nacionalista. A més, em penso que la ciutadania haurem de començar a fer pressió per tal que a més de preguntar-nos si volem esdevenir sobirans, ens preguntin, també, si la nostra ciutadania la volem exercir dins la UE o fora.

Quant a JOSEP MARIA

Un que passa per aquí i s'hi queda una estona, sense saber si per gaire temps. M'agrada conversar i escriure, encara que sóc conscient que mai no guanyaré un premi nobel de literatura o un premi pulitzer. Tan sols voldria que l'estona que passis aquí amb mi sigui una estona agradable i que somriguem plegats o t'arrenqui algun noble sentiment.
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.