Com la majoria de pares m’importa el futur que espera als nostres fills, en el meu cas a les meves filles. S’acosta el moment en que la meva filla gran ha de començar a prendre les seves primeres decisions relatives a quin àmbit professional vol focalitzar la seva vida. Dedicar-se a una professió encara li queda lluny, però en el seu procés educatiu li arriba ja el moment de començar a prendre les seves primeres decisions que vagin traçant el seu camí. Els moments actuals a curt i mig termini són d’allò més decebedors, però pel meu optimisme congènit penso que el món, malgrat els espessos núvols negres que ens tapen l’horitzó, seguirà progressant, no sense esforç. De fet, com ha sigut sempre.
Les meves filles, ara penso més en la gran, té encara molt camí a recórrer, però aviat s’haurà d’enfrontar a fer el primer pas d’un llarg camí. La incertesa hi és present, però la perspectiva de tota una vida per endavant que espero plenament feliç per a ella, no deixa de ser engrescador.
En aquests moments, ella ja ha pres la seva primera decisió. Aquesta ve determinada per diversos factors, uns vénen determinats per les seves capacitats que ha anat descobrint en la seva primera etapa educativa. Triar de fer un tipus de batxillerat o altra s’acostuma a fer tot girant una instant la mirada enrere. Quines han estat les seves habilitats d’aprenentatge, quines les seves dificultats, quin tipus de coneixements li han donat més satisfacció, quines matèries li han demanat més esforç, etc. Aquesta mirada enrere li donarà una primera pista. Tots els factors avaluats han de set tinguts en compte. D’entrada sembla que hom s’ha d’inclinar més aviat per aquells estudis que se li han donat més bé. Però tampoc hauria de menystenir altres qüestions. Per exemple, que l’esforç pot suplir sovint les mancances que hagi pogut tenir en adquirir alguns coneixements en relació amb uns altres que li han demanat menys esforç. Seria, però, absurd decantar-se cap a un camí que li demanés un esforç permanent, colossal, menyspreant les habilitats que ha descobert que posseeix gairebé de forma natural. A això hi hauria de sumar allò que li ha despertat més interès, més satisfacció. També és important. Aquests són, em sembla, els primers factors que haurà de tenir en compte. La primera decisió, doncs, la prendrà mirant enrere més que mirant endavant.
El següent pas serà escollir entre els diferents batxillerats ofertats. Però ho farà allargant una mica més la mirada, pensant en què seguirà després. I aquí és on comença a interessar-se per diferents professions i els estudis universitaris que millor li poden donar els coneixements necessaris per a exercir-les. Les dificultats no són poques. Ara ha de començar ja a interessar-se per unes professions que existeixen actualment i que no sap si existiran a mig termini i no pot endevinar, ni tan sols imaginar unes professions que avui dia no existeixen però que existiran d’aquí pocs anys. El món tan canviant que estem vivint fan impossible predir quines seran les seves oportunitats. La velocitat dels canvis és aterradora. Aquest fet podria col·lapsar-la i augmentar-li els dubtes que ja per se l’assetgen. Aquest món incert, ha fet que algú li hagi dit que no dirigeixi els seus passos cap allà a on ella li agradaria anar. I això li crea dubtes.
I com puc ajudar-la jo en aquest moment important per a ella, tot i que crec que no s’ha d’obsessionar perquè encara li falta molt per completar el seu camí formatiu? Doncs fent-li algunes consideracions que, si vol, pot tenir en compte.
Per començar li diria que fixar la mirada molt lluny no és quelcom massa recomanable, més en els moments actuals. Que miri quines són les seves inclinacions, les seves habilitats, les seves preferències, sense tenir en compte consideracions de caire resultadista. Avui en dia molta gent s’obsessiona per mirar quines professions tenen demanda en el mercat laboral, quins perfils professionsla i curriculars són els que tenen més sortida. Això és un determinisme en el qual no s’ha de deixar arrossegar. Si tothom prioritzés aquest factor, tothom seria enginyer, o metge, o faria estudis relacionats amb les noves tecnologies. Amb el que l’excés de demanda devaluaria aquestes professions fent-les gairebé irrellevants i amb sortida per a uns quants escollits. Avui en dia no podem ni endevinar algunes deles professions que en el futur la nostra societat demandarà. Si ens hem de deixar arrossegar per aquesta tendència el món restaria orfe en quatre dies de pensadors que omplissin el buit que una societat purament tecnificada deixaria.
Per altra banda, professions que avui coneixem d’una forma determinada evolucionaran en direccions que ara ni tan sols sospitem. N’hi haurà de noves, altres desapareixeran, altres es fragmentaran, altres evolucionaran, … Quants gurús del passat i del present seran oblidats perquè les seves prediccions semblaven fruit de la seva fantasia i que mai no s’han materialitzat! No estic pas dient que no hagi de tenir en compte les tendències de la societat actual i descobrir aquelles opcions que més s’adaptin a les seves habilitats i interessos. Però tota prospecció futura té probabilitats de fer-se realitat com de no fer-ho mai.
En definitiva, i per concloure, li diria que miri per damunt de tot, les seves preferències, els seus gustos, que confïi també en les seves possibilitats per innovar dins el camp que esculli, que tingui gust per la vida i per la seva capacitat d’aportar quelcom de positiu a la societat en base a la seva formació, a la seva personalitat, als seus anhels. Que tingui confiança en ella mateixa i que el món és un camp amplíssim on segur que trobarà la seva oportunitat, potser amb dificultats, potser amb esforç o potser amb més facilitat de la que es pensava. Però que per damunt de tot, els passos que vagi fent en aquesta vida li donin una qualitat humana de gran alçada, que sigui una excel·lent persona capaç d’enfrontar-se a les dificultats d’aquest món que l’espera. Qualitat per damunt de quantitat. I que se senti segura de si mateixa, a risc d’equivocar-se. Sense ser fàcilment influenciable, però, alhora, oberta a les aportacions dels altres. Vaja, que no tremoli i que pensi que el món no és unidireccional i que hom pot decantar-se al llarg del camí cap a l’esquerra o cap a la dreta en funció de les circumstàncies i el context que s’anirà trobant.
Conclusió: Sigues tu mateixa, filla, i que cada passa en el teu camí t’acosti cada dia a la felicitat que dus ja ara dintre teu.