Acabem de saber que la CUP de Valls va utilitzar els serveis de l’agència de detectius Método 3 per a investigar les propietats del pare del batlle de la ciutat de Valls. Sobta trobar la CUP, amb la seva imatge antisistema, defensora dels innocents, com a client de l’agència de detectius que omple les pàgines dels diaris les darreres setmanes. Volguem o no, agradi o no agradi, que la CUP es trobi relacionada amb la xarxa d’espionatge al voltant d’aquesta agència, no com a investigada o espiada, sinó com a client, no deixa de ser incòmode i difícil de pair.
Sembla que l’encàrrec es va produir el 2010, o sigui fa tres anys. Pel què ens han explicat, la investigació anava dirigida a veure si la família del batlle podia haver utilitzat informació privilegiada per a adquirir propietats, els terrenys de les quals podrien ser requalificades, amb la corresponent revalorització de les propietats. La CUP diu que el seu encàrrec va tenir un cost de 2000 euros. Dos mil euros per demanar informació al registre de la propietat, una informació documental de caràcter públic que qualsevol pot demanar al registre. Tot just coneguda aquesta informació la CUP fa gala davant l’opinió pública de la seva transparència. Ho trobo una mica sorprenent.
Per una banda, justifiquen el fet de sospitar de tot responsable relacionat amb l’urbanisme de les nostres viles i ciutats. Això hauria d’incloure familiars, amics i coneguts. Si el punt de partida és la sospita, se’ls girarà molta feina arreu del país.Si aquest ha de ser el principi que hem d’acceptar, el dret a la privacitat costarà d’esgrimir davant de ningú.
Per altra banda, fer gala de transparència un cop t’han enxampat com a client de Método 3 em sembla una mica fora de lloc. Fins a dia d’avui, sembla que no havien tingut la necessitat de ser transparents davant l’opinió pública tot fent públic que havien contractat una agència de detectius i el resultat de les seves investigacions. La transparència de què parlen sembla que només apareix un cop es publica a la premsa la seva relació amb Método 3. Si no hagués estat així, la seva relació amb Método 3 i la investigació que li van encarregar encara seria avui dia un secret.
Penso que no podem acceptar que hom sospiti de tot aquell que es dedica al servei de la societat, per després fer un discurs de regeneració democràtica. No vull fer sang amb la CUP, però em semblaria més honest que reconeguessin clarament que es van equivocar demanant aquesta investigació. Que no podem posar sosta sospita tot aquell que vulgui oferir temporalment el seu servei a la societat, que per fer-ho hi hauria d’haver indicis clars que això és així, perquè sinó ¿quina diferència hi ha respecte el que fan els serveis d’intel·ligència o els serveis secrets que es creuen legitimats a investigar la vida privada de qualsevol ciutadà?
Crec que no hi ha justificació. Oferir línies i línies per justificar allò que no té justificació em sembla un greu error, igual al fet que origina aquestes justificacions. Greu error, doncs, de la CUP, que val més que acceptin i deixin de justificar. Un error és un error, no és un estigma per tota la vida, a no ser que sigui una pràctica habitual en la seva pràctica política, i no crec que aquest sigui el cas, si més no, no ho vull creure. Perquè si fos així, resultaria que un fet és èticament acceptable o no en funció de si el faig jo o el fa un altre.