Els socialistes catalans s’han mostrat finalment partidaris del dret a decidir. Hi podem posar tots els matisos que volguem, però sembla que la defensa d’aquest dret queda clar per part dels socialistes. La seva posició, però, té febleses importants. Només són defensors d’aquest dret si s’exerceix en el marc de la legalitat espanyola. Aquest és un condicionant que coneixent el posicionament dels seus aliats espanyols del PSOE és poc més que un brindis al sol, tant com altres alternatives que no passin primordialment per la defensa del dret democràtic dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a exercir aquest dret, ja sigui dins la legalitat o superant el marc legal que ningú a Espanya sembla voler modificar per emparar aquest dret. En definitiva, doncs, la seva proposta és irrealitzable. El problema que tenen els socialistes és com superar aquest dilema. Davant el veto legal espanyol, els socialistes es situaran al costat del dret democràtic dels catalans o al costat del veto legal espanyol? Aquest dilema l’enllaço amb el de CiU que encara ens ha de domostrar que primarà el dret dels catalans per damunt de la legalitat espanyola.
El segon maldecap socialista és que es posicionen en la via federal com a sistema d’organització política del Regne d’Espanya. Segueix essent aquella vella aposta del catalanisme polític que pretenia regenerar Espanya i que tots sabem que du directament al fracàs. En el cas dels socialistes catalans ens haurien d’explicar com pensen reconvertir els seus aliats espanyols del PSOE cap al federalisme al qual sempre s’han negat, més enllà de quatre paraules boniques dites de tant en tant. Si són incpaços de reconvertir els seus aliats espanyols, ens haurien de dir com pensen reconvertir la dreta espanyola representada pel PP, ja que la reforma constitucional espanyola que proposen necessita l’acord del PP i el PSOE per poder assolir la majoria de dos terços al Congrés espanyol per poder tirar endavant aquesta reforma.
I l’últim que ens haurien de dir és que un cop proposat això que passaria per una humiliació catalana a les Corts espanyoles, quina és la seva alternativa. I em temo que l’alternativa no és altra que tirar pel dret que és el que els ciutadans catalans i catalanes que ens vam manifestar el passat Onze de Setembre reclamàvem. És a dir, si volem subsistir com a poble, no tenim altra alternativa que no passi per crear el nostre estat, adquirir la nostra sobirania política per la via d’escoltar la voluntat popular a través d’un referèndum, consulta o com n’hi vulguin dir.
Arribats a aquesta conclusió, la pregunta és si els socialistes catalans ens serveixen per alguna cosa. I la resposta, la meva resposta, és que no ens serveixen de res. O sigui, que la deducció hauria de ser prou clara, o canvien les seves propostes o sinó no ens proposen cap solució que ens serveixi. Conclusió final? El PSC no té cap proposta vàlida per al nostre país, per tant, és prescindible per al país. Tinc molts amics i coneguts socialistes i em sap greu per ells, però políticament la seva organització ha estat depassada per la ciutadania catalana que ha dit que ja n’hi ha prou, que Espanya faci el seu camí i nosaltres ja farem el nostre. Ras i curt. El PSC no ens serveix i CiU és poc de fiar. La pròpia història de CiU pesa massa davant els ciutadans de Catalunya amb memòria i d’aquí que cap de les enquestes publicades fins ara els atorga una majoria absoluta que anhelen. Simplement perquè molts no ens acabem de creure que quan el govern espanyol mogui fitxa per ressucitar el peix al cove, els convergents no faran allò al que ens han acostumat al llarg de trenta anys, baixar-se els pantalons i vendre altra vegada la nostra dignitat com a poble.