Tal com em va passar amb la passada Eurocopa de futbol, d’aquests jocs olímpics no n’he seguit res, ni en seguiré res. Em sembla que no cal que hi afegeixi res més. Uns jocs en què no hi tinc cap mena de representació no m’interessen. El que ja em sembla un despropòsit que demostra la feblesa d’alguns estats és que l’organització dels jocs de Londres hagi prohibit tota exposició de símbols nacionals diferents dels estats que els encabeixen. Això ha passat amb el pare d’una atleta bretona a qui es va obligar a desar la bandera bretona amb l’amenaça de ser expulsat de l’estadi. Ara ha passat en una competició de piragüisme amb un afeccionat basc.
El mateix passaria amb una bandera catalana, que per molt que estigui oficialitzada a través de la legislació del Parlament de Catalunya seria sostreta en el cas que un afeccionat catal’a l’exhibís. Sembla que a la Gran Bretanya li comença a tremolar el pols per l’amenaça real del seu desmembrament. És com el Regne d’Espanya, que se sent dèbil, tot i que aparentment el seu govern demostra una duresa aparent, els tenim una mica escagarrinats perquè se n’adonen que els ciutadans del nostre país s’han començat a posar al capdavant dels seus polítics en la demanda de sobirania plena per Catalunya. Alguna deu estar passant quan un estat amb una tradició democràtica sòlida com el Regne Unit comença a tremolar davant una bandera nacional. La vella Europa comença a estar en declivi per deixar pas a una nova Europa on els pobles tindran la seva pròpia veu.