Més enllà de Vilafranca

A principis de juny vaig fer una entrada en aquest bloc titulat “Dilema vilafranquí”; ahir dia 28 de juny el dilema s’ha desvelat; la Colla Joves Xiquets de Valls no serà enguany a la diada de la festa major de Sant Fèlix. El seu lloc serà ocupat per la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. El que era un secret a veus, ha estat confirmat aquest dijous al vespre pels administradors vilafranquins. El primer que em cal fer és donar l’enhorabona a la colla tarragonina i desitjar-los molta sort.

La festa major de Vilafranca i els vilafranquins, representats pels administradors, han apostat per desbancar una colla històrica com la Joves vallenca. No vull fer ara un panegíric de tot el que la colla Joves vallenca ha aportat a la festa major de Vilafranca, a l’igual que les seves antecessores la Muixerra, la colla Nova o la colla dels Menestrals o Roser. Com ja deia en aquella entrada de començaments de juny, no discutiré la decisió dels administradors. Només faltaria que un foraster com jo s’atrevís a dir als vilafranquins amb qui i com han de celebrar la festa del seu sant patró. També sóc conscient de les simpaties de molts vilafranquins i valafranquines envers la Joves vallenca.

La decisió dels administradors dibuixa un escenari diferent al que ha estat la història de les diades castelleres de Sant Fèlix. Els administradors han pres una decisió valenta, que no és equivalent a dir que és una decisió encertada o justa. Si la decisió dels administradors de la festa crea jurisprudència, desitjo que els Castellers de Vilafranca no tinguin mai una devallada que pugui fer perillar la seva presència a la seva festa major. En el passat, si s’hagués aplicat els criteris actuals, potser ja s’hi haurien trobat. Tan sols és un exemple, espero que ningú hi vegi en l’exemple cap mena d’animadversió envers la gran colla vilafranquina. Tot el contrari, tot el meu respecte per tota l’aportació que els verds estan fent a la castellística moderna.

Pels vallencs amants dels castells, Sant Fèlix sempre ha estat una diada estimada. Pels xiquets de la Joves no ha estat agradable conèixer per la premsa la decisió que ja intuíem. En molts fòrums castellers s’ha parlat abastament de la qüestió i estàvem preparats per l’anunci. Tot i això, no podem amagar la nostra tristesa. El món casteller ha canviat molt en els darrers anys. La seva popularització ha aportat aspectes sens dubte positius, però també alguns de negatius, si més no des del meu punt de vista.

Els valors castellers vallencs han quedat eclipsats en bona part per la universalització del mateix fet casteller. Pels vallencs, alguns valors són importants. Alguns d’aquests valors, fins i tot, m’atreveixo a dir que són anteriors als que ha posat de moda l’exentrenador del Barça, Josep Guardiola. Crec que mai ningú podrà discutir a cap colla vallenca els esforços per estar a l’alçada del seu prestigi, fins i tot en els moments de dificultat. Les colles vallenques sovint han donat, fins i tot, més del que era aconsellable de donar en determinats moments. La rauxa vallenca ha escrit pàgines d’or en els dos-cents anys de castells dels Xiquets de Valls. Avui en dia, això sembla que no té massa valor fora de Valls. Avui es valora més l’exit immediat que no pas l’esforç i l’atreviment. Si més no, tinc aquesta impressió quan parlem de castells. L’èxit i el fracàs naveguen per una estreta línia que en funció del resultat eclipsarà l’entrega i l’esforç, el donar-ho tot.

Això explicaria, des del meu punt de vista, la decisió dels administradors vilafranquins o la decisió de l’ajuntament de l’Arboç. Els rànquings, tant de moda, s’estan carregant l’associació entre festa major, història i castells. No ho critico pas, només ho exposo, tot admetent que és una visió que no m’agrada.

Aquests dies, la colla Joves celebra el fet de ser l’única colla que ha descarregat castells de nou de forma continuada en els darrers vint-i-cinc anys. Cada any dels darrers vint-i-cinc. Això no és fruit de la casualitat. Tots tenim a la memòria diades castelleres en les quals altres colles no han donat la talla en aquella actuació. A mi no se m’ha acudit mai de posar en dubte el mèrit i el respecte per la trajectòria d’una colla en funció d’una actuació o una temporada. Però no tothom ha de pensar com jo, és clar.

La Colla Joves Xiquets de Valls ha de seguir el seu camí al marge del fet que origina aquest apunt. Després d’un difícil i dissortat 2011, la seva trajectòria i la seva superació és encomiable. És el que tenen les colles vallenques i que forma part del seu pedigrí. No necessiten el pas de gaire temps per renéixer de les ensopegades, dels fracassos. La temporada actual dibuixa un escenari optimista. El compromís dels seus xiquets i xiquetes no pot ser més esperançador. Hem comprovat que ningú no ens regalarà res, ni tan sols no ens ho agrairan, no cal. La memòria castellera és curta, però nosaltres la tenim ben viva. El passat compta per a nosaltres i per a ningú més. És un estímul per al present i per al futur. Treball, esforç, compromís, tot això només depèn de nosaltres. L’èxit només serà una conseqüència de tot plegat. Així, doncs, no posem la nostra mirada massa enllà, fixem-nos ara en el proper diumenge dia 1 de juliol en què anirem a oferir els nostres castells a la festa major de Terrassa. Hi tenim reptes que hi volem aconseguir i que han de venir avalats per la feina que hem fet fins ara i la que hem de fer aquest divendres a l’assaig. Oblidem ara Vilafranca i focalitzem la nostra atenció en preparar la nostra participació en la festa terrassenca.       

    

Quant a JOSEP MARIA

Un que passa per aquí i s'hi queda una estona, sense saber si per gaire temps. M'agrada conversar i escriure, encara que sóc conscient que mai no guanyaré un premi nobel de literatura o un premi pulitzer. Tan sols voldria que l'estona que passis aquí amb mi sigui una estona agradable i que somriguem plegats o t'arrenqui algun noble sentiment.
Aquesta entrada ha esta publicada en General, Personal, Valls. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.