Un Sant Joan de primera

Bones jornades castelleres les que hem viscut a Valls per la festa major. Les dues colles de Xiquets de Valls han donat la talla i ens han ofert bons castells. En la sortida de completes hom ja podia intuir que així seria. Com podreu entendre, a mi em va fer una joia especial l’actuació de la colla Joves Xiquets de Valls. Desprès d’un començament de temporada prometedor i d’una diada del Pati també prometedora, encaràvem ja el nostre Sant Joan amb moltes ganes i amb molta confiança. Vam deixar els nervis a casa i vam posar la mirada en la bona feina dels tres mesos anteriors. No podíem fallar i així va ser. Ni el petit regust de no poder descarregar el quatre de nou no pot entelar la progressió de la colla i la seva confiança. Teníem el deute pendent de descarregar el tres de nou que unes setmanes abans havíem carregat al Pati, teníem la fita de consolidar un cinc de vuit que albira noves fites i l’objectiu d’encarar el quatre de nou.

Crec que podem estar més que satisfets. Els passos que anem fent consoliden l’aconseguit anteriorment i ens estimulen per seguir progressant. Feia molt de goig veure la plaça del Blat replena de camises vermelles tant en la Sortida de Completes, com el dia de Sant Joan. No és cap secret que quan les persones som capaces de posar en valor tot el bo i millor que atresorem individualment i col·lectiva, les fites que ens proposem es converteixen en realitat. Ara és el moment de convèncer-nos que no hi ha premi sense esforç. Res no se’ns regalarà, només allò pel que nosaltres mateixos estem disposats a lluitar. I tenim grans somnis per fer realitat. L’esforç l’hem de posar a plaça, sí, però sobretot a l’assaig de cada dimarts, de cada dimecres i de cada divendres. Són estones de gran esforç, de bon treball, però també són estones per gaudir de la companyonia dels amics, dels companys, de conviure petits i grans, d’enriquir-nos. O sigui que endavant. Pensem que no hem arribat al final del camí, tot just el comencem.

Particularment estic molt satisfet. La petita Xènia tenia moltes ganes d’estrenar-se a la plaça del Blat i de fer-ho amb una gran actuació. Ella sap que només és una petita peça més de tot l’engranatge de la nostra colla, una més entre els centenars que som. I com tots, va gaudir de la festa i dels nostres castells. Felicitats Colla Joves Xiquets de Valls. La pugna noble entre les dues colles de Xiquets de Valls s’engrandeix quan ambdues estan al nivell esperat i enguany ningú dubtarà que el nivell està ben alt. A mantenir-lo, doncs, i el sobrepassarem gràcies a l’esforç de tothom, amb l’aportació de tothom. I un record especial per aquells que han patit alguna petita lesió o algun transtorn lleu fruit de l’esforç. Pit i amunt.

Quant a JOSEP MARIA

Un que passa per aquí i s'hi queda una estona, sense saber si per gaire temps. M'agrada conversar i escriure, encara que sóc conscient que mai no guanyaré un premi nobel de literatura o un premi pulitzer. Tan sols voldria que l'estona que passis aquí amb mi sigui una estona agradable i que somriguem plegats o t'arrenqui algun noble sentiment.
Aquesta entrada ha esta publicada en Catalunya, Personal, Valls. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.