El projecte europeu pot col·lapsar-se el proper diumenge en saber-se el resultat de les eleccions gregues. Si guanya el Syriza, la coalició d’esquerres que ha deixat clar que vol que Grècia segueixi dins l’eurozona, però renegociant els termes dels acords d’austeritat, tal com ha dit el líder de la coalició Alexis Tsipras, la cancellera Merkel i el directori europeu sembla que convidaran als grecs a abandonar l’euro. Per una Europa democràtica és nefast que els dirigents europeus intentin extorsionar els votants grecs amb amenaces d’expulsió en funció del què decideixin.
Per altra banda, les institucions europees sembla que segueixen sense preveure clarament les conseqüències de les seves decisions. Hem vist múltiples vegades com la UE convocava reunions d’urgència en què s’han canviat tractats europeus ad hoc perquè els ha convingut. Ara, però, es resisteixen a fer el mateix per donar noves funcions i competències al Banc Central Europeu que fa un paper de la trista figura en tota aquesta crisi.
La decisió de donar un crèdit de cent mil milions d’euros al govern espanyol perquè refinancïi els seus bancs és una decisió catastròfica com s’ha vist en el dia d’avui. Els bons a deu anys emesos per Espanya s’han enfilat al seu màxim històric. El deute sobirà surt cada vegada més car. Si els diners són per salvar bancs i no per reactivar l’economia, aquests diners s’haurien hagut de donar directament als bancs, si hi ha confiança que aquests els podran tornar amb els interessos corresponents. Si no hi ha aquesta confiança, el que cal és deixar que els bancs que estan fotuts per la seva mala gestió s’enfonsin. Deixar els diners a l’estat perquè aquest els cedeixi als bancs, perquè confien qua aquest té més garanties de retornar-los que no pas els bancs que els rebran, és enfonsar una ciutadania que ja ha fet prou esforços i que ja està pagant els excessos d’uns altres.
Si el problema acaba sent exclusivament de cada estat, desmuntem la Unió Europea i l’Eurozona. Si ens interessa salvar la UE, dotem-la dels mecanismes i els organismes federalitzants, d’un Banc Central de debò, d’una fiscalitat comuna, d’una política econòmica comuna, etc. Fer i seguir fent les coses a mitges no ens condueix a cap altra lloc que al desastre. Un desastre que arrossegarà a tothom, fins i tot a aquells que es pensen que la pel·lícula no va amb ells. Una mostra clara d’això que dic, és la preocupació del president Obama per la situació europea, que pot ser el detonant que li faci perdre la reelecció, perquè ell sap que si Europa s’enfonsa, Estats Units la seguirà irremeiablement.