Fa uns dies algun mitjà vallenc, i algun de comarcal, es feia ressó d’una notícia, jo en diria titular, que deia que el 2014 seria l’any que s’inauguraria l’escola Enxaneta al Convent del Carme. Afegien que l’IES Serra de Miramar ocuparia les instal·lacions que l’escola Enxaneta deixaria lliures a la plaça del Quarter. Un somriure va recórrer la meva cara d’una galta fins al’altra. Quines galtes, vaig pensar, no les meves, sinó del generador del titular i dels que el van publicar.
Per una banda vaig sentir tristor de com els mitjans de comunicació, majoritàriament, s’han convertit en simple corretja de transmissió de notícies que generen d’altres, ja siguin administracions, ja siguin alguns grups dominants d’altres àmbits. Avui dia l’ofici de periodista ha degenerat tant que qualsevol podria optar a exercir-lo, ja que només es tracta de dir el que dicten des d’altres estaments. Els periodiestes, encara que no tots, s’han convertit en simples transcriptors. Costa trobar un periodista amb sentit crític que no s’empassi tot el que un altre li digui. Davant d’un titular com l’esmentat caldria haver escrutat l’informador tot demanant-li garanties, calendaris, projectes, pressupost, etc. Ben segur que a l’informador original se li haguessin posat les galtes ben vermelles. Però no, simplement transcriuen el que se’ls hi diu i obvien que titulars d’aquest tipus ja els han publicat en altres ocasions i amb altres dates. Ja s’ho faran. En aquests casos, no solament perd credibilitat el generador de la notícia, sinó també el periodista que la difon i el mitjà en el que ho fa. Abans de publicar notícies com aquesta, l’informador hauria de contrastar diferents fonts, preguntar sobre el projecte, sobre el cost econòmic i el seu finançament. Això seria demanar massa!
Sobre el titular en si, només he de dir que pels ulls em va entrar i per les orelles em va sortir. Proposo a les cases d’apostes que n’obrin una en la qual poguem apostar sobre la veracitat del compliment d’aquest tiutlar. Jo hi apostaria ben gustós.
Dec ser de les persones que més han escrit sobre la qüestió del Convent del Carme, l’escola Enxaneta i la mare que …. Ho he fet des d’un pensament crític i incrèdul des del seu inici. O sigui, des de l’any 2004 en què es va decidir rehabilitar el Convent carmelità i des del 2005 en què vaig col·laborar a fer les mudances cap a la plaça del Quarter. Llavors tenia dues filles estudiant a l’Enxaneta. Ara només n’hi tinc una que fotrà el camp a final d’aquest curs. Me n’oblidaré per sempre més d’una de les majors enganyifes que s’han fet a Valls. Ja s’ho faran.
Aquest tema ha estat un frau a la ciutat, als pares i als alumnes de l’escola Enxaneta. Una obra faraònica que ni en els millors temps de la bombolla immobiliària han estat capaços de dur-lo a bon port. Les meves opinions sobre aquest assumpte al llarg de set anys han estat titllades d’alarmistes, d’esbojarrades, de falses, etc. El temps, però, crec que ha avalat suficientment el meu escepticisme sobre aquesta qüestió. M’agradaria veure la cara d’aquells que durant tot aquest temps han defensat a capa i espasa que jo estava equivocat i que el projecte de l’Enxaneta el veuríem executat en dos anys. Els pares de l’Enxaneta es van deixar enredar com a titelles. I no només per l’administració. Les responsabilitats de tot plegat estan ben repartides. Algú, fins i tot, m’acusava de llegir massa. Quan a l’escola em van ensenyar a llegir i a escriure va ser per a utilitzar aquestes habilitats de la millor manera, no pas per a oblidar-les en un calaix. L’esperit crític és una de les coses que hauríem de mantenir tota la vida, fins i tot, o sobretot, cap a un mateix. Però n’hi ha que no ho pensen així.
Sigui com sigui, estic content perquè a partir del juny d’enguany ja no m’amoïnarà el que passi amb l’Enxaneta o amb el Convent del Carme. Ja s’ho faran. No em penso preocupar per un tema que a la majoria de vallencs i vallenques els patina i que a la majoria de pares d’alumnes sembla que també.
Cap dels alumnes, ni els més petits, que van marxar del Convent del Carme, tornarà al Convent del Carme. Ni en el supòsit més optimista, jo diria il·lús, de qui va publicar i generar el titular referit al 2014. El cicle escolar dura a les escoles de primària nou anys, que són els que van de 2005 (any del trasllat) al 2014. De l’única manera que els alumnes de l’Enxaneta podrien tornar al Convent del Carme o a les seves immediacions seria amb els mòduls prefabricats que ara utilitzen els alumnes del Serra de Miramar que potser convé més que vagin a l’antic Narcís Oller. Temps al temps. Veurem més titulars, algú accepta apostes?