Tornen els amos i desapareixen els empresaris

El govern espanyol ha aprovat una nova reforma laboral. Una més des que l’any 80 l’Estatut dels Treballadors va regular les relacions laborals del període democràtic espanyol. En cada reforma laboral les treballadores i els treballadors hem perdut una bugada pel camí. Com en totes elles, la reforma no servirà als objectius que es diu que persegueix. Ans al contrari. Enlloc de facilitar la creació de llocs de treball, contribuirà a destruir-ne uns quants més. El més important és que hi contribuirà a fer-ho amb més facilitat.

Totes les reformes laborals endegades pels diferents governs espanyols han perseguit destruir l’estructura de les relacions laborals. Aquest ha estat l’objectiu de totes elles. I com totes les reformes dutes a terme, no crearà cap lloc de treball. Els llocs de treball es creen quan existeix un teixit econòmic sòlid en l’economia d’un país. Si ara mateix es volgués acabar amb la lacra de l’atur espanyol, es podria fer sense cap mena de reforma laboral. Només caldria que es tornessin a construir pisos i més pisos per tornar a caure en els mateixos errors del passat. El nostre país i l’estat espanyol està mancat d’un veritable teixit econòmic i empresarial. No tenim la solidesa alemanya, ni estem en vies de tenir-la. L’únic que tenim és el totxo i quan aquest falla ens porta al nivell d’atur que tenim, o sigui al voltant del 20 per cent. En això, com en tantes altres coses, seguim ben lluny de ser europeus. I quan parlo d’Europa, em refereixo al que sempre hem entès per Europa, no pas aquesta amalgama d’estats heterodoxa i sense rumb que tenim ara amb la Unió Europea.

No ens enganyem, la reforma laboral que de forma legítima ha aprovat el govern espanyol a qui la majoria d’espanyols va donar una majoria absoluta generosa, només persegueix dinamitar d’arrel les relacions laborals. Cada vegada més ens encaminem cap a la desregulació total de les relacions laborals. Ja sabem què passa amb les desregualacions. Ho hem vist amb el sistema financer i amb els mercats. Van dir que aquests es regularien per ells sols i ja hem vist on ens ha dut la desregularització. El resultat és la crisi més gran de l’economia mundial. Aquesta ha estat la conseqüència de la desregularització. El mateix passarà amb les relacions laborals.

Volen substituir les relacions laborals per la submissió laboral. El pla està ben dissenyat. Va començar amb una campanya molt agressiva de desprestigi dels sindicats. Diguin el que diguin, i per molt que la campanya hagi calat en bona part de la ciutadania, els sindicats són les úniques organitzacions que poden posar fre als seus objectius. Els fan nosa. Començant per desprestigiar-los, es pretén liquidar-los. Elimininar qualsevol estorb. Es comença dient que només defensen els seus interessos, se segueix dient que només defensen els interessos dels que treballen i se n’obliden dels que no treballen i s’acaba per eliminar-los amb el beneplàcit de la ciutadania. Una jugada intel·ligent.

Organitzar les persones és molt i molt difícil. Mireu els indignats. Els mateixos que volen destruir els sindicats són els que no paren d’alabar als indignats i donar-los presència mediàtica perquè saben que no representen cap perill. Sense organització no hi ha possibilitat de resposta. Els sindicats han necessitat segles per a organitzar-se i tenir influència i força per a aturar les temptacions dictatorials, ja siguin polítiques o econòmiques. La ciutadania se n’adonarà quan ja no els tingui. Llavors se’n doldrà d’haver fet el joc als interessos dels poderosos.

La reforma laboral trenca l’equilibri precari que havíem aconseguit entre empresaris i treballadors. Els empresaris passaran a tenir de nou la categoria d’amos i els treballadors retornaran a la categoria de força de treball a la seva plena disposició. El que dic és molt agosarat, però ho sostinc i ho veig molt clar. Potser estic equivocat, qui ho sap, però ningú més que jo voldria que estigués equivocat. L’enemic és molt poderós i té un pla molt ben dissenyat i elaborat que va acomplint fil per randa. I la ciutadania hi col·labora. Els sindicats han comès errors, ben segur, però han estat una eina imprescindible per a construir un estat social i democràtic europeu que ara es vol liquidar.

Potser cal que triomfi aquest pla per tal que la ciutadania obri els ulls i plori la seva complicitat. Sí, l’empresari recuperarà la seva condició d’amo i els ciutadans, els treballadors, ens encaminem a la recuperació de la nostra condició d’esclaus. Temps al temps.     

Quant a JOSEP MARIA

Un que passa per aquí i s'hi queda una estona, sense saber si per gaire temps. M'agrada conversar i escriure, encara que sóc conscient que mai no guanyaré un premi nobel de literatura o un premi pulitzer. Tan sols voldria que l'estona que passis aquí amb mi sigui una estona agradable i que somriguem plegats o t'arrenqui algun noble sentiment.
Aquesta entrada ha esta publicada en General, Món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.