Alguns han posat èmfasi durant la campanya electoral en les retallades que el govern de la Generalitat de Catalunya ha fet en diverses àrees dels serveis públics del país. Aquesta és una estratègia que mai he compartit, tot i que altres han crecgut que era una bona estratègia per desgastar les possibilitats electorals de CiU. Aquells que han posat més èmfasi en aquesta estratègia són els que han patit la devallada més estrepitosa. Recordem el vídeo famós dels socialistes.
Perquè he cregut sempre que basar una campanya en les retallades era un error? Ho intentaré explicar.
Penso que hi ha una cosa que la ciutadania odia més que no pas les retallades, siguin aquestes encertades o no. Siguin fetes en uns àmbits o en uns altres. Hi ha una altra cosa que la ciutadania odia més, la inacció. Inacció és el que va fer el govern espanyol durant llarg temps tot negant l’evidència. És fàcil recordar el president del govern espanyol negant qualsevol crisi. Negar l’evidència, allò que tots vivim cada dia de la nostra vida, és una cosa que el ciutadà no entén de cap manera. A vegades, sembla que el ciutadà llegeix més bé la realitat que no pas els seus governants.
Estirar més el braç que la màniga és una frase i una pràctica que tots hem viscut en un moment o altre. Sabem que no és una bona pràctica. Sabem que quan l’adoptem, les coses acaben, més tard o més d’hora, de forma negativa. En la meva opinió, al ciutadà no li agraden les retallades. Però les assumeix a contracor com un pas previ a un reordenament que ens tregui del pou en el que ens trobem, un pou profund i fosc que demanda actuar. En aquests moments, el ciutadà creu que s’ha de donar una oportunitat a qui governa per veure si les seves receptes s’encaminen cap aquesta solució. Des d’aquest punt de vista, el ciutadà no veu creïbles les crítiques a les retallades, més quan vénen de qui creu responsable de la situació que vivim i que no ha donat mostres de saber com sortir de l’atzucac. Per tot això crec que és un error estratègic basar una campanya electoral en la crítica a les retallades.
El que valora el ciutadà és que qui governa assumeixi responsabilitats per dures o desagradables que aquestes siguin. El que no perdona és la inacció, el deambular d’aquí cap allà. Per això també crec que el ciutadà no donarà un crèdit il·limitat al govern de Catalunya, ni al partit que el sustenta. Caldrà veure resultats, caldrà que CiU deixi enrere la seva indefinició i la seva ambigüitat respecte a l’horitzó nacional de Catalunya. La representació que ha obtingut al Congrés de Diputats de poc servirà per apuntalar els objectius de Catalunya. Els objectius i els horitzons s’hauran de posar en el nostre propi país, a la nostra nació. Qui haurà de liderar aquest procés no serà cap representació a Madrid, sinó que es troba a la plaça de Sant Jaume i al Parc de la Ciutadella. Sinó, temps al temps.