Joan Coscubiela

Avui vull parlar d’un bon amic. Un amic amb qui hem compartit lluita sindical i amb qui compartim altres aspectes comuns. El Joan és una persona compromesa amb el present i amb el futur del nostre país, sobretot compromès amb les classes populars. El vaig conèixer essent ell el meu secretari general a Comissions Obreres. Crec que no diria cap mentida si afirmo que vam sintonitzar molt ràpidament. Diria, fins i tot, que va valorar-me en escreix. Sempre ha tingut paraules d’ànim i suport cap a la meva tasca concreta d’acció sindical en el si d’una empresa. Mai podré agrair-li prou la seva actitud. Mai podré agrair-li prou la seva total disponibilitat. Sempre que l’hem necessitat ha estat a la nostra disposició. Per tant, més que parlar d’un company de fatigues sindicals, ja comprendreu que parlaré d’un amic.

Format en el si d’una família compromesa amb la lluita dels drets laborals dels treballadors del nostre país, el seu pare va ser cofundador de les Comissions Obreres l’any 1964. El seu pare va tastar la presó, així com ell mateix va ser detingut anys després pel seu compromís durant una època prou difícil de repressió. La seva formació gira al voltant del món del dret. Quan va deixar la secretaria general del sindicat va retornar a la tasca docent universitària. Ara ha fet un pas coherent amb la seva trajectòria. Ha decidit acceptar la proposta d’encapçalar la candidatura al congrés dels diputats per Iniciativa per Catalunya. Un pas valent. Un pas com tants altres ha pres a la seva vida.

Fa pocs anys va acceptar la invitació que li vaig fer per participar en un cicle de conferències que des d’Esquerra Republicana de Catalunya de Valls es va organitzar per a debatre el futur de la nostra nació. Va acceptar encantat i em va dir que això li va permetre estructurar el seu pensament polític. Un pensament que ell ja havia posat a la pràctica al llarg de la seva vida, però que el compromís de fer la conferència l’havia portat a donar una estructura al seu pensament capaç de ser transmesa amb paraules. Particularment, vaig trobar encertats els seus raonaments. El Joan i jo tenim en comú vàries coses, des del seu amor a la muntanya, passant per la lluita sindical i un amor profund a la nostra terra.

Serà la primera vegada que el Joan no tindrà el meu vot en presentar-se per ostentar la representativitat d’un col·lectiu. Entre altres coses perquè ell es presenta en una circumpscripció electoral que no és la meva. He de reconèixer que aquest detall tècnic m’allibera d’una contradicció interna que podria sentir si jo tingués l’opció de donar-li el meu vot. Això és un descans per a mi. El joan coneix el meu pensament polític. Crec que els nostres posicionaments no estan gaire lluny. Potser ens separa l’horitzó que ell i jo pretenem per a la nostra nació. Crec que ell i jo compartim els objectius, però divergim en la manera com poder aconseguir plenament aquest horitzó. La seva via, la que honestament defensa, jo la crec irreal. Irreal per la pròpia història de convivència entre Catalunya i Espanya. Jo comparteixo amb ell que els lligams emocionals entre els espanyols i els catalans són innegables, però divergim en el fet que ell encara té esperances de poder gestionar-los dins una forma jurídica i política que ens mantingui junts.

Sigui com sigui, li desitjo al Joan tot el bo i millor que hom pot desitjar a un amic. Molta sort en els resultats. No li desitjo sort en les responsabilitats que assumirà perquè no tinc cap mena de dubte que no la necessita. Estic segur que exercirà la responsabilitat que els electors li donaran amb total honestedat i eficiència. I no dubto que ho farà amb un comportament ètic indestructible. A nivell personal ens uneix tot, a nivell polític només ens separa la fórmula que ell i jo defensem per a dur a terme els mateixos objectius.

El pas que ha fet el Coscu honora la política, us ho puc assegurar. Estic content del pas que ha fet perquè sé que no ha estat un rampell, sinó que ha estat meditat en profunditat. L’anada a Madrid no li depararà cap mena de sorpreses, en té experiència a nivell sindical, on ha tingut ocasió de defensar permanentment el nostre caràcter nacional. I sempre ho ha fet amb fermesa i sense dubtar.

D’amic a amic, doncs, Joan, et desitjo molta sort en la teva nova etapa. Sé que hi deixaràs la pell per defensar els interessos de la nostra nació i de les classes populars per les que has dedicat temps i esforços al llarg de la teva dilatada vida. I et dono les gràcies a l’avançada perquè sé que respectaràs que jo també em mantingui fidel al meu pensament polític pel qual intento posar el meu granet d’arena dia rere dia.